dimecres, 29 de juny de 2011

GRECO I ELS GARBO I LA CORRUPCIÓ A L’ANDORRANA

Ja la tornem a tenir “liada”. La notícia va saltar ahir, i avui el Jaume Bartumeu confirma la desaparició d’una sèrie de documents dels que se solen anomenar “sensibles”, entre ells les actes dels consells de ministres dels anys 2004, 2005, 2006, i part del 2007 i 2008. Aquest fet es va comunicar al GRECO durant una de les visites que realitzen per veure si Andorra fa o no els deures de lluita contra la corrupció.
Personalment, més enllà de lo esperpèntic de tot plegat (com és possible que desapareguin les actes de varis anys de consells de ministres i no hi hagi un terratrèmol polític?), a mi m’ha cridat força l’atenció fragments del document d’avaluació del GRECO: “l’absència de casos significa que la corrupció està totalment absent al Principat”. “La petita mida de la comunitat andorrana ofereix un control social més gran que en altres llocs i, pel que sembla, ajuda a reduir certes tendències criminals”.
Després torno al tema de la corrupció, però d’entrada no em puc estar de comentar aquestes dues perles. Es pot saber quina ment privilegiada ha estat capaç d’encadenar tan brillant combinació de paraules? I ja posats, es pot saber quin pressupost de funcionament té el GRECO, qui el paga, qui l’avalua, qui contracta el personal, i qui en decideix l’estratègia?
En altres paraules, GRECO i els GARBO, organisme que garanteix la seriositat de les nostres institucions portes a fora i portes endins, ens diu que com no consta, la corrupció no existeix, i aprofiten el viatge a les valls per avançar una gran teoria que a partir d’ara sortirà en els llibres d’estudi; quan més petita és una comunitat menys corrupció hi ha perquè, òbviament, la gent se n’adonaria.
I jo que creia que en una comunitat petita ningú s’atrevia a denunciar fets sospitosos precisament perquè tothom es coneix, i en cas de no ser fundada o no prosperar la denúncia se’t podria complicar la vida d’allò més....
Per sort només han desaparegut documents i actes de consells de ministres, amb deliberacions i informes interns d’adjudicacions públiques, nomenaments i contractacions entre altres coses.
Mirant amb bons ulls, en una altra part de l’article ens apunten una versió menys càndida i més creïble sobre els eventuals delictes de corrupció a Andorra; “sembla que estan generalment acceptats i àmpliament difosos, i no estan associats al subconscient de la gent com a corrupció”.
Aquí si que ja se m’escapa el riure, però no van mal encaminats, m’han recordat una anècdota amb un prohom d’Andorra. Un dia tot fent un cafè, estàvem comentant el cas d’una alta autoritat dels nostres veïns que va comprar un fotimer de metres quadrats de terrenys rústics als descendents d’en Franco, per revendre’ls a preu d’or dos anys més tard després que l’ajuntament els passés de rústics a urbans. Quan jo li comento “que fort, no?” ell em contesta en to simpàtic però sincer “au va!!! Això no es cap delicte!!!!”
Així s’entén la corrupció a Andorra.

@guillevaldes

1 comentari:

  1. Ostres, aquesta publicació me l'havia perdut, com tu quan vaig sentir la interpretació que es feia del fet que no hi haguessin denuncies em va deixar bocabadat...

    ResponElimina