dimecres, 25 d’abril de 2012

TRENTA UN ARTICLES


Aquest és el meu trenta-unè i darrer article d’opinió del programa Ningú és perfecte. D’ençà que la Noemí, directora del programa em va fer l’honor de demanar ocupar una estona per setmana en el seu espai per escriure sobre tot i res, he anat compartint amb vosaltres les meves opinions, pensaments i estats d’ànim, sense cap més límit que el d’intentar no ferir ningú.

Per a mi ha estat una experiència inesperadament positiva haver pogut posar per escrit pensaments que normalment reservo per a la gent més propera, i fins i tot en alguns casos pensaments que m’han agafat a mi mateix per sorpresa. És el que té la màgia de l’escriptura. Podem arribar a desenterrar i ordenar pensaments que només intuïm però que no hem tingut l’oportunitat d’expressar verbalment. És un exercici sorprenen que recomano a qualsevol que no ho hagi provat encara.

En qualsevol cas a aquestes alçades poques coses em queden per dir sense caure en el risc de repetir-me. Ha estat engrescador deixar-me portar per aquesta experiència nova per a mi. Però per algú que no està acostumat a exposar els seus pensaments en públic, trenta un articles es comencen a apropar a la sobredosi.

De ben segur cada setmana sorgiran temes nous que em donarien pretextes per tornar a escriure sobre la meva manera de veure les coses. Sobre el nostre potencial, els límits de la democràcia, la desmitificació de l’exercici de la política per algú que l’ha viscuda des de dins, i tants altres temes, inclosos els més personals, que us haig de confessar que no han tingut mai la pretensió d’alliçonar ningú. Aquests últims en particular, d’una manera o altra sempre els he escrit imaginant una discussió amb els meus fills.

Tot i que sento ara la necessitat de tancar – espero que provisionalment –  aquesta etapa i tornar a posar-me l’armadura protectora de la meva intimitat, penso que estem vivint un moment crucial en la nostra història gràcies a les noves tecnologies. Les xarxes ens permeten expressar les nostres opinions amb total llibertat i conèixer la dels altres, creant una interacció i corrents lliures d’opinió que ens apropen i ens permeten estar més desperts i pragmàtics davant el que passa. Per primera vegada a la història tenim la possibilitat de trencar la unilateralitat de l’exercici del poder, conèixer millor les decisions que prenen els nostres representants, opinar i si cal reaccionar de forma organitzada.

Cadascú tindrà la seva manera d’entendre el món, però moltes opinions argumentades i expressades amb respecte no poden fer més que tendir a una visió objectiva i enriquidora per tots.

La meva visió ja us l’he dibuixada en els trenta articles precedents, jo deixo el meu espai, però continuaré escoltant l’opinió dels altres col·laboradors del programa, i llegint alguns dels milers de blocs d’opinió disponibles a la xarxa.

Encara que només sigui per veure que no estem sols els que pensem que la nostra societat té un gran potencial. Els que somiem en una democràcia millor, un món més just i racional, on un dia, aviat, els interessos de les persones tornaran a passar per davant dels interessos del capital.

Guillem Valdés Alemany
Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 25/04/12

8 comentaris:

  1. Felicitats pels teus trenta-un articles, has sigut molt valent , quan un opina en públic revela tantes coses d’un mateix , sovint t’has mostrat decepcionat quan parles de fets externs (traïcions, transparència, política, doble moral, la gran estafa, la gran mentida) i també en els teus posts més personals on reflecteixes que no t’agrada massa el que sents (la soledat, l’ordre natural de les coses, canvis, la música interior, el vaixell encallat). És més fácil mirar enfora per evitar veure’s a un mateix.
    No sé com controles l’energia que provoca aquesta exposició, jo tinc un sentiment constant de por a ser atacac i això em fa estar a la defensiva, ser prepotent , sentir culpa, sentir-me intimidat, … i el pitjor és que acabo creant un personatge molt distant al que realment sóc.
    Crec que ser mediàtic és molt ezquizofrènic. Crec que pots entendre molt bé als polítics, i als personatges públics, perquè mai som el que els altres veuen.

    ResponSuprimeix
  2. És una llàstima, Guillem. Respectant la teva decisió, només diré que totes les veus són poques per explicar la realitat que ens envolta. A mi la teva veu em sembla essencial per trencar amb el pensament únic i la línia predominant. Insisteixo: totes les veus són poques per explicar la realitat.
    Gràcies pels 32 articles. En caldrien 200 més. Espero que t'hi engresquis més endavant. A mi em deixes una mica més orfa en l'espai d'opinió andorrà.

    ResponSuprimeix
  3. Moltes gràcies pels teus escrits. Personalment m'han enriquit molt.
    Fins "demà"...

    ResponSuprimeix
  4. Simplement gracies . Ha sigut un plaer llegir-te.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Guillem, gràcies per tants moments de reflexiò, això encara no s'acaba, hi ha molt camì per fer ...ens tornarem a trobar. Una abraçada, per cert et veig al TEDx el dimecres, oi?

    ResponSuprimeix
  6. ooooh,quina pena!

    moltes gràcies per tot!

    ResponSuprimeix