dimecres, 20 de febrer de 2013

Privilegiats

Últimament només cal fer una ullada a la premsa espanyola per constatar com la podridura ha fet metàstasi a tots els nivells de la societat. Tot i l’existència de moviments de ciutadans com els indignats del 15M, la PAH, o altres, un comença a sospitar que un percentatge massa significatiu dels nostres veïns és -en major o menor grau- còmplice de la situació. Costa entendre altrament, com en un país amb sis milions d'aturats es pot continuar retallant drets mentre es continua protegint els responsables de la crisi, la corrupció afecta totes les institucions de l’estat, i s'indulten a milers de convictes sense que hi hagi una revolució al carrer.

La situació espanyola ha portat a tots els partits polítics a proposar ara mesures de transparència mentre fan mans i mànigues per revertir una situació que fa temps que se’ls ha escapat de les mans. Primer, perquè és tanta la brutícia que ja no la poden continuar tapant, i segon, per l’efecte de les xarxes socials movent-se al marge dels interessos dels partits i dels mitjans de comunicació.

Però fa lleig parlar del mal aliè sense fer un exercici d'autocrítica. L’últim informe del GRECO sobre la corrupció a Andorra diu clarament què “l’absència de casos detectats no significa que no n’hi hagi”, i que de fet “els intercanvis de favors son molt corrents, fins i tot admesos a Andorra”. No només això, sembla que el nostre codi penal és un colador, i que encara no hem signat el protocol addicional a la convenció penal sobre la corrupció.

I és que aquí som tant legals i tant privilegiats què ni tant sols ens calen les eines per combatre-la.

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 20/02/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada