dimecres, 15 de febrer de 2012

SOLDEU 2012


Aquest cap de setmana setanta milions d’espectadors hem pogut gaudir d’un dels màxims espectacles que ens pot oferir l’esquí femení d’èlit. No deixava de ser una prova més en el Calendari de la Copa del món, però pels Andorrans ha estat una prova històrica. La primera que se celebrava al nostre país.

Les condicions van ser les òptimes. Sol, baixes temperatures i una neu en perfectes condicions. Les esquiadores van oferir un espectacle de força, valor, tècnica i coratge que va embadalir els sis mil espectadors que van assistir des de la primera fila.

L’esdeveniment ha estat un èxit sense pal·liatius a tots els nivells. La pista, les instal·lacions, l’allotjament i l’organització van ser objecte de lloança per part de les esquiadores, les federacions i la premsa internacional.

En clau interna la lectura que en podem fer va molt més enllà de la d’un simple èxit en l’organització d’un esdeveniment esportiu. Hem demostrat al món- i a nosaltres mateixos- que quan ens ho proposem som capaços d’estar a l’alçada dels millors.

La copa del món de Soldeu 2012 no ha estat però un fet aïllat. Les nostres muntanyes ja fa anys que son motiu d’elogi fora de les nostres fronteres.

En un dels moments més crítics de la nostra història recent, aquest esdeveniment ha generat il·lusió, orgull i esperança. Un grapat de somiadors han aconseguit convertir el que per a molts era una utopia, en una realitat.

El ministre de finances i funció pública Jordi Cinca expressava pel twitter “Avui podem estar contents. Un poble autodestructiu i crític com el nostre, avui respirava felicitat i orgull de pertinença”.

No ha estat segurament la frase més afortunada del brillant ministre. No tinc cap dubte que el ministre es referia a la crítica destructiva, però és perillós ajuntar en la mateixa frase les paraules “autodestructiu” i “crític”. La crítica és l’antítesi del conformisme i en cap cas condueix a l’autodestrucció, més aviat a l’exigència de superació, sense la qual no hauria estat possible un esdeveniment com aquest. L’autodestrucció, al contrari, es nodreix de la incapacitat de reacció davant les amenaces, de les mentalitats tancades, de les solucions de facilitat i de la recerca de resultats a curt termini. És, en definitiva, el resultat de la manca d’esperit crític.

L’exercici de la crítica està mal vist a casa nostra. Sovint es confon amb la desqualificació, la deslleialtat o fins i tot amb un acte antipatriòtic. És cert que alguns destralers utilitzen la crítica com un arma en benefici propi, però aquests solen quedar retratats.

Avui tenim davant dels ulls, la prova que tenim un potencial i un marge de millora impressionants. Hi hagi o no hi hagi crisi, som un país de natura i muntanya i tenim un gran capital humà. Podem continuar copiant altres models, buscant solucions de facilitat a curt termini o podem començar a creure en nosaltres mateixos i convertir-nos en una referència mundial com a país de serveis lligat al potencial natural de les nostres muntanyes.

Fa uns anys un mapa d’Andorra de la CIA penjat a internet va ser l’objecte anecdòtic de debat durant un Consell General en situar la capital d’Andorra a Soldeu. Possiblement aquest cap de setmana algun funcionari dels serveis d’intel·ligència americans haurà pogut treure’s una espina i exclamar ben fort “Ho veieu com jo tenia raó?”.

Soldeu ha estat la nostra capital durant un cap de setmana gràcies a un grup de persones que ha cregut que era possible celebrar amb èxit una prova de la copa del món d’esquí. Tan de bo aquest sigui el punt d’inflexió que ens ajudi a trobar el camí del país que hauríem de acabar sent.


Twitter @GuillemVA
Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 15/02/2012

9 comentaris:

  1. Abans que hi hagi cap comentari sobre l'article, si hi han d'haver comentaris, vull fer un aclariment. En cap cas es tracta d'un atac al Ministre de finances, a qui li agraeixo la seva implicació i correcció absoluta a la xarxa independentment del fet que hi puguem estar d'acord o no. Aquest pretén ser un article en positiu per destacar la importància de la crítica i del debat públic des del respecte, i per reivindicar que no hem de posar límits a les nostres aspiracions i projectes, no ens cal viure de xollo per sobreviure.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs al dir : "No ha estat segurament la frase més afortunada del brillant ministre" ha sonat una mica "fotetes".

    ResponSuprimeix
  3. Quan @jordicinca va fer aquella piulada ja hi van haver reaccions, jo he de reconeixer que no hem va extranyar especialment aquesta qualificacio. No ho vaig entendre com un rebuig generic de la critica. Ho vaig entendre com un rebuig d'aquesta tendencia ques te de desqualificar facilment tot el que ve "dels altres" independentment de l'encert de la la proposta o reflexio, d'aq uesta mania massa estesa de no fixar-nos en el que es diu , sino en el QUI ho diu. Per la resta molt d'acord en tot.

    ResponSuprimeix
  4. Molt encertat com sempre, però també comparteixo el tweet del ministre. Tot i que sembli contradictori, tenim tendencia a ser autodestructius (com tu bé has dit incapaços de reacció davant les amenaces, de mentalitats tancades, buscant solucions de facilitat i resultats a curt termini) i crítics a l'hora. Critìcs, o millor dit negatius, amb tot el que s'ens proposa i ens envolta, que no es el mateix que tenir esperit critic, autocritica o critica constructiva.
    Com tú, espero que Soldeu 2012 sigui el punt d'inflexió i que el vent que va bufar just abans ens hagi portat aires positius.

    ResponSuprimeix
  5. És el que té escriure els posts a corre cuita. Si, llengint-ho pot semblar fotetes anònim, per això el meu aclariment. El qualificatiu brillant era sincer, però podríem dir que "no ha estat la meva frase més encertada". En qualsevol cas intento predicar amb l'exemple i quan no estic d'acord amb alguna cosa normalment ho dic sense embuts.
    Bernat i Pere, gràcies als dos. Imagino que si jo puc ser imprecís en un post, encara més fàcil és fer-ho en 140 caràcters al twitter. Tanmateix no ho diu qualsevol ciutadà, i continuo pensant que l'ambigüitat implícita en el seu twit és perillosa perquè es podria entendre com un alliçonament a aquells que s'atreveixen a qüestionar les decisions dels nostres representants. Si no vols pols no vagis a l'era, i quan tens un càrrec de responsabilitat s'ha de ser molt curós amb aquest tipus de coses.

    ResponSuprimeix
  6. Tothom ha de ser curós no només els càrrecs electes, la falta de politesse és molt contagiosa, i crec que els que opineu també ens voleu donar lliçons així que ha estat bé que fecis la rectificació.Ser ciutadà i opinar també és una responsabilitat!

    ResponSuprimeix
  7. No crec que ningú vulgui donar lliçons, en tot cas jo no estic en posició de donar-ne. M'equivoco sovint i m'agrada exposar-me a dir el que penso, o més aviat compartir-ho. Els punts de vista diferents em fan canviar de parer o reforçar-lo, en qualsevol cas em fan avançar. Gràcies pels vostres comentaris.

    ResponSuprimeix
  8. Guillem, com sempre encertat i ponderat. Gràcies. Ja t'ho he dit en privat, no cal cap aclariment. El que em sap greu és que la meva piulada pugui desviar l'atenció del missatge del teu escrit. Estic d'acord la Copa del món ha projectat una excel.lent imatge d'Andorra i ha confirmat la nostra capacitat organitzativa. Però, tan o més important, també ens ha fet sentir orgullosos del nostre pais i la seva gent, ens ha fet aflorar l'autoestima, la confiança. Hem vist que podem ser ambiciosos i que la voluntat i la perseverança tenen premi. I hem tornat a constatar que sumant esforços les probabilitats d'èxit creixen.

    Él que sap greu és que molts cops cal que vinguin de fora per fer-nos veure que tenim unes fantàstiques estacions, una infraestructura hotelera d'alçada, una oferta comercial i un "âpre esqui" incomparables. I la mateixa reflexió podríem fer parlant d'altes qüestions. A voltes tinc la sensació que ens trobem més còmodes magnificant les mancances que explicant (no cal lloar) les virtuts. I no parlo de caure en la complaença. Un poble que no sigui crític i autoexigent està mort. Benvinguda la discrepància i la crítica, especialment si és per aportar alternatives, per ajudar a millorar i no únicament per desacreditar.

    ResponSuprimeix