dimecres, 21 de setembre de 2011

L’HORA DE LA VERITAT

Tots tenim un passat, un viscut que condiciona les nostres opinions i les nostres creences.
Jo tinc un passat polític. Un dia de desembre de 1995 em vaig deixar entabanar amb una barreja d’orgull i sorpresa per anar com a independent a unes llistes electorals al comú d’Escaldes, i sis anys més tard, ja com a liberal vaig acompanyar Toni Martí a la parroquial d’Escaldes al Consell general. Com en tot a la vida guardo una barreja de bons i no tan bons records d’aquell passat polític. I també moltes batalletes.
Recordo per exemple, quan els comuns estaven elaborant els seus plans d’urbanisme amb la nova llei del sol. Es van aixecar molts neguits entre els propietaris de terrenys privats en aquella època, i es veia venir una allau de projectes d’edificació. Un sector del grup parlamentari liberal va pressionar el govern perquè decretés una moratòria fins que els plans estiguessin aprovats.
Recordo la compareixença d'un ministre del govern al grup parlamentari per debatre el tema. Quan va comunicar que el govern estava sospesant la possibilitat de decretar una moratòria, i que ho podia fer en dos dies, va saltar com era previsible el sector més conservador del grup clamant al cel, amb perles de l’estil “els mercats es regulen sols”, o “no cal ser tan intervencionista”. En veure aculat el pobre ministre, vaig saltar a ajudar-lo a defensar la conveniència de la seva proposta, i em vaig adonar que estava assistint a una pantomima quan de cop, el ministre renuncia a la seva proposta i admet que el sector conservador tenia tota la raó. Aquell dia hi va haver una absència molt significativa a la reunió, mancava el president del grup Toni Martí.
Fa dos dies que tothom parla del discurs del cap de Govern sobre la gravetat de la situació, les mesures anticrisi i la necessitat de sumar tots per sortir del pou. El Toni Martí te un instint polític molt superior a la mitja. Va ser el seu instint el que el va permetre baixar a temps del vaixell liberal en veure que aquest anava de cap als esculls, i refugiar-se dos mandats al Comú d’Escaldes, per tornar a la primera línia de la política nacional sense ni tan sols haver de fer l’esforç de detallar un programa als ciutadans. En va tenir prou de dir “nosaltres tenim una altra manera de fer” i “farem el que caldrà” i adobar-ho amb dos o tres imatges d’edificis, teulades i fonaments per provocar la onada taronja.
Ara ha arribat l’hora de la veritat. Del discurs del cap ens pot agradar més o menys l’escenificació o el dramatisme, o fins i tot l’accent del Toni Martí. Però el cert és que moltes de les mesures anunciades no només son necessàries, son a més, una rectificació pública del que no vam saber fer 10 anys enredera, en un moment que era difícil preveure el que ens venia a sobre.
Ja no son possibles els dobles discursos, ja no es pot ser progressista en alguns cercles i còmplices dels lobbys en la intimitat. No s’hi valdrà a dir als ciutadans ho he provat, però no m’han deixat.
Ara Toni ets el Cap, el nostre Cap, estàs envoltat de gent de vàlua, no és el moment que et tremoli el pols, és el moment de ser valent i veure més enllà de les pressions que patiràs. Com a cap de Govern passaràs inevitablement a la història, i tu i només tu, tries de quina manera et recordaran les futures generacions.
Estic convençut que la societat civil, en el seu conjunt agrairà qualsevol acció que posi fi a anys de abusos de poder, amiguismes i injustícies. Però també estic convençut que aquesta mateixa societat civil no perdonarà una altra decepció.
Dius que no hi ha un sostre de vidre entre les classes benestants i els menys afavorits. I tant que hi és. No només hi ha un sostre de vidre, hi ha una autèntica cambra hiperbàrica que aïlla les classes benestants que acaparen el 90 per cent de les oportunitats que ens ofereix el nostre país de progressar.
Deixeu-vos estar de lleis del joc i heliportets per milionaris i ataqueu el problema a la soca amb valentia. Vosaltres ja sabeu per on heu d’actuar, i sabeu que això implicarà que alguns us voldran trinxar, però en contrapartida us guanyareu el respecte de molts.
@GuillemVA
Programa ningú és perfecte de Radio Valira del 21 de setembre de 2011

8 comentaris:

  1. Guille,

    per mi aquest és el titular del post si l'hagués de publicar al diari ;-)

    "hi ha una autèntica cambra hiperbàrica que aïlla les classes benestants que acaparen el 90 per cent de les oportunitats que ens ofereix el nostre país de progressar"

    Guay. Jo també he fet un post. Mira-te'l si pots.

    ResponSuprimeix
  2. David, jo també vull veure el teu post, on es?

    ResponSuprimeix
  3. Ostres, jo volia dir Chapeau com el Marcuen, pero faig tard. Encara que espero que el Govern de tots el ciutadans no fagi tard. Gràcies per les teves paraules Guillem

    ResponSuprimeix