dijous, 30 de juny de 2011

POLÍTICS

M’encanta quan escolto una conversa aliena en un bar o al carrer i sento a la gent despatxar-se a gust amb els polítics com a causants de tots els mals de l’existència. Ho dic de debò, però no perquè estigui d’acord amb aquesta idea. Potser la meva doble condició d’expolític i de ciutadà de a peu, fa que tingui una opinió singular dels polítics, les seves virtuts i les seves limitacions.
Em sembla absolutament fascinant que la gent parli dels polítics com d’una raça a part vinguda de vés a saber quin planeta amb la missió de salvar-nos de les nostres misèries. Tant hi fa que aquella persona que avui surt a la televisió en mig d’un grupet de semblants encorbatats hagi estat pocs mesos enrere el seu veí, amb qui es podia parlar del temps, dels nens o de la família.
Tothom sap que un cop passats per les urnes, als humans que tenen la sort i el privilegi de ser escollits càrrecs electes els posen dins d’una màquina que els inculca la ciència infusa, i comencen a parlar d’una manera curiosa com si fossin insectes controlats per una reina mare situada en algun lloc misteriós que ningú coneix.
No es que m’encanti particularment anar tocant la pera i trencant mites, però cal que la gent ho sàpiga, i quan abans millor; els polítics son persones humanes! Sóc conscient que per a molts aquesta revelació és del tot inassumible.
Per què es comporten tots sota el mateix patró, fan coses similars, diuen veritats a mitges, parlen per no dir res, no tenen mai la culpa de res, tenen solucions per a tot però no solucionen mai res? Si són persones com nosaltres, com és que no es comporten com nosaltres?
Prepareu-vos per la resposta, seieu i respireu profundament. Es comporten exactament com nosaltres. Millor dit, es comporten com ho faríem nosaltres si ens posessin en la seva situació. La qüestió en el fons té una certa lògica; són càrrecs electes aquelles persones que aconsegueixen convèncer la resta que estan capacitats per liderar reeixidament la nostra societat. És a dir, oh sorpresa, que els polítics no són tan rarets. Els rarets som nosaltres!
Demanem als polítics que siguin personatges de ficció, que sàpiguen de tot, que tinguin respostes per a tot, i sobretot, que arreglin aquelles coses que a petita escala nosaltres mateixos no som capaços d’arreglar. En definitiva, els demanem que menteixin, que ens diguin allò que volem sentir.
Malgrat tot els polítics continuen sent persones, hi ha de tot; la majoria, idealistes, aspiren a posar el seu granet de sorra per a un món millor, d’altres es conformen amb el reconeixement inherent al càrrec i no badaran boca en tot(s) el seu(s) mandats, a d’altres se’ls hi acabarà anant l’olla i es prendran pel melic del món, i d’altres ja accediran al poder podrits d’origen.
No s’han de canviar els polítics, s’ha de millorar el sistema, però d’això en parlarem un altre dia, que em faig pesat.

10 comentaris:

  1. Para comentar en tu blog hay que ser ingeniero aeronáutico: qué complicado!!. Yo creo que los políticos sí son gente diferente: ya los ves venir en la guardería cuando consiguen liderar el uso del orinal, o en el cole cuando logran siempre salir elegidos delegados, o en la universidad cuando su voz se impone a las otras en las asambleas, o en la comunidad de propietarios cuando aceptan con un gesto entre tímido y orgulloso ser elegidos por 3ª vez consecutiva. Son distintos: liderar les pone las pilas, lo llevan dentro, les mueve. A partir de aquí los hay de todos los tipos, los podridos de serie y los inmaculados de salida: los sinceros y los trepas, en definitiva las buenas y malas personas. Tú no encajabas en este fenotipo, porque a tí te captaron porque eres inteligente, íntegro y eficiente ; pero por esa misma razón eres expolítico.De hecho ,yo creo que los expolíticos no existen.

    ResponSuprimeix
  2. Esta claro que hay que tener un perfil especial, como para cualquier otra cosa por cierto. No todo el mundo vale para medico, o arquitecto, o carpintero, o músico... Suelen tener rasgos comunes pero mira el vídeo de ayer de Daniel Cohn-bendit. En general son gente cómoda en el papel de líder o protagonista, eso no es ni bueno ni malo, pero algunos se mojan para que las cosas mejoren y otros se limitan a hacer de mercenarios de los lobbys haciendo méritos para algún enchufe para después de su etapa política.

    ResponSuprimeix
  3. estoy de acuerdo: y también creo que hacen falta muchos más Cohn-Bendit y muchos menos........ (llénese con cualquier lider de la política española). Los politicos los necesitamos,pero la política ha de dejar de ser un modus vivendi de los aparatos de los partidos: estaría bien que fueran servidores del pueblo realmente y no se sirvieran tanto de él. Pero por supuesto que son necesarios.Imprescindibles.Y lo que encuentro horroroso es lo que hacen González y Aznar: pasar a ser asesores de compañías multimillonarias a cambio de un pastón sin renunciar a su pensión vitalicia (superior a la retribucion del presidente del gobierno).Han convertido la presidencia del gobierno en un peldaño para hacerse millonarios.

    ResponSuprimeix
  4. Jo no els demano això.
    Jo els demano que siguin honestos, que l'ego no els impedeixi veure les seves limitacions, i que siguin coherents.
    Que tinguin clar que l'honor i la glòria té data de caducitat, que el títol no et fa ni més competent ni millor persona, i que fossin capaços d'engrescar una massa de gent passiva que no hem sabut anar més enllà de la queixa per canviar el que ens envolta.

    ResponSuprimeix
  5. Totalment d'acord Noemí, amb l'afegit però que hem de madurar tots plegats. Potser més polítics es permetrien ser coherents si els ciutadans premiéssim la coherència a les urnes. Amb el sistema actual, si un partit polític fa oposició constructiva i ajuda a que les coses surtin bé, els electors premien exclusivament l'equip que governa. I no continuo per no trepitjar la propera entrada al bloc...

    ResponSuprimeix
  6. Un mal síntoma es que hablemos de políticos y no de política:como si habláramos de los médicos y no de los avances médicos: o de los profesores y no del nivel de los alumnos. Sería estupendo que, siguiendo el espíritu positivo del "fets i no paraules" de Montilla ( en el que se escudaba,porque en la mayoría de los casos no tenía nada que decir)la política se tradujera en unos objetivos y unos resultados. La política se ha convertido, gracias en gran parte a la frivolidad de los votantes , en un simple tomar partido (derecha/izquierda) por causas que pueden comprender desde la tradición familiar hasta la simpatía, pasando por el desprecio al otro: es decir, muy parecido al sentimiento de pertenencia a un equipo de futbol: mucha pasión por el RESULTADO y mucha despreocupación por TODO lo demás.De esta manera acaban decidiendo las elecciones los directamente perjudicados por la acción de gobierno, que votarán a unos u otros en función de cómo les va. Es un sistema que aúna la inconsciencia con el resentimiento, i així no nem bé. Conclusión: hay que educar primero al votante,y una vez tengamos cultura democrática todo irá rodado.

    ResponSuprimeix
  7. Los políticos no han querido o no han sabido educar a los votantes. Las lineas editoriales de los principales periodicos, radios y televisiones estan en manos de los partidos o al revés. Por eso es tan importante la revolucion del 2.0 para crear corrientes de opinion sin que nadie más que elreceptor de la noticia decida si conviene difundirla o no.

    ResponSuprimeix
  8. Ya, pero yo soy testigo directo de que en los colegios públicos se transmite a los niños una determinada ideología: no se educa en el respeto a TODAS las ideologías democráticas.Los niños tienen asumido como natural que el PP es un partido malvado enemigo de Catalunya, por ejemplo.Parece que ha habido un cierto interés en decantar al alumnado hacia posiciones nacionalistas o más de izquierda. A mi esto me parece un escándalo, y no hace falta que diga que lo contrario me parecería lo mismo. Se tendría que mostrar el abanico de opciones sin juicios moralizantes al respecto. Luego cada cual verá lo que hace y verá qué dicen en casa, etc.Luego están las teles públicas, que van bombardeando ideología a troche y moche.La política con mayúsculas debería preocuparse no de formar pequeños nacionalistas, ni pequeños socialistas ni pequeños derechistas: sino formar ciudadanos. Aquí te montan una asignatura que se llama educación para la ciudadanía, y en algunos casos es un panfleto.Afortunadamente hay buenos profesores que saben filtrar según qué.

    ResponSuprimeix
  9. Els mals polítics s'acabaran quan la gent votem amb més consciència, i amb això vull dir que sovint ens confonem i ens creiem només allò que captem.
    Hauríem de ser més seriosos i no tan superficials ,sovint crec que quan votem ho fem d'una manera poc profunda, votem a una suposada ideologia poc concretada, a un eslògan, a un amic, o votem portats per la intuició.
    Crec que tot passa per l'educació en valors democràtics, i amb el creixement personal en aquests valors. Els polítics i els ciutadans adults hauríem de responsabilitzar-nos i posar com a prioritat l'educació en actituds participatives, compromeses, solidàries,... per poder tenir una democràcia real YA, trobo que la superficialitat comença a ser zzzzzzzzzzzzzzz. Individualment estem limitats per tant es tracta de crear una consciència col.lectiva que ens faci tenir més claredat i més coneixement i així votar amb més resposabilitat. Les xarxes socials poden ajudar a elevar el nivell de consciència i a acabar amb el mals polítics, el que volia dir Guille és que estic d'acord amb tu ;-9

    ResponSuprimeix
  10. Als polítics els hi pressuposem virtut, volem veure en els seus actes i en la seva persona l’exemple d’ "allò que hauria de ser", les polítiques han de fomentar "allò que hauria de ser". I ens oblidem, segurament, que els polítics, són el reflex de la societat què tenim. Alguns bons i alguns que no ho són.

    Per cert!! Ara és revolució 2.0...però aquestes eines també es poden manipular, "crear" corrents d'opinió ficticies (recordar figures com els "trolls" i altres)

    M’agradaria recordar la frase “el Govern dels millors”. Potser que les expectatives, no només les posen els ciutadans, sinó els propis polítics.

    I també dir, que a vegades, pressuposem més marge d’acció als polítics, del que realment tenen, perquè, com bé dius, el sistema ha de canviar.

    ResponSuprimeix