dimecres, 22 de febrer de 2012

L’ORDRE NATURAL DE LES COSES


Fa uns mesos se’m va posar entre cella i cella tocar la cançó Snow de Red Hot Chili Peppers a la guitarra. Era com una fita per provar les meves habilitats i la vaig tocar obsessivament durant dies i dies. Malgrat tot, només fa quatre anys que vaig a classes de guitarra i me’n adono que el meu nivell no dóna per tant, encara.

En el fons de mi mateix sabia que encara no estava preparat, que per molt que m’agradés la cançó, ni que fos per respecte als músics professionals, tot necessita el seu procés de maduració.

Calen fites i somnis per complir, ens ajuden a avançar i a millorar cada dia, però també és bo saber quins són els nostres límits. I hem de ser conscients que tota fita necessita d’un camí per recórrer.

En el dia a dia trobem milers d’exemples que ens recorden que hi ha un ordre natural en totes les coses, que no ens poden saltar etapes, ni començar les cases per la teulada, per moltes ganes que tinguem de veure la casa acabada.

La feina del dia a dia i l’esperit de superació ens poden fer assolir reptes que quan estem desanimats no gosaríem somiar. Però és necessari viure en el present i ser coneixedors de la nostra realitat.

Massa sovint ens quedem palplantats esperant que la vida canvïi per art de màgia, que ens toqui la loteria o que els polítics trobin solucions miraculoses a tots els mals. Personalment només crec en la màgia dels sentiments i en la força de voluntat, sé que les possibilitats que em toqui la loteria són remotes i penso que els polítics no podran fer miracles si no tenen al darrera una societat implicada que els empenyi en la direcció correcta.

Ens han volgut fer creure que ens podem guanyar la vida sense treballar, fer el dinar sense res a la nevera i trobar la felicitat sense sortir-la a buscar.

La música és una bona metàfora del que passa a la vida real. Com en els sentiments, en la feina, l’educació i la majoria de les coses que formen la nostra realitat no es pot fer trampes. Són terrenys immunes al poder i als diners, només depenen del nostre talent i la nostra constància.

La bona notícia és que després d’assumir que no tinc –encara- nivell per fer certes coses amb la guitarra se m’ha acudit provar una altra cançó amb la qual estava encallat des de fa un parell d’anys. He pogut comprovar que sense adonar-me’n, mentre he anat buscant noves fites, les classes de guitarra han anat deixant empremta i ara ja puc tocar Signe d’Èric Clapton amb la guitarra acústica sense massa dificultats.

Jo encara no toco Snow com cal, però continuaré practicant. Com diuen els Rollings, no podem aconseguir tot allò que voldríem, però si ho provem, de vegades acabem trobant allò que necessitem.

Twitter @GuillemVA
Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 22/02/2012

2 comentaris:

  1. Cuando crezcas, descubrirás
    que ya defendiste mentiras,
    te engañaste a ti mismo
    o sufriste por tonterías.
    Si eres un buen guerrero,
    no te culparás por ello,
    pero tampoco dejarás
    que tus errores se repitan.
    Pablo Neruda

    ResponElimina
    Respostes
    1. En eso estamos.
      Perquè molts dels millors comentaris són anònims?
      Moltes gràcies per aquesta cita de Pablo Neruda

      Elimina