TENEN UNA GUAPA!

Aquest diumenge tornem a tenir eleccions a casa, aquest cop les comunals, on un total de setze candidatures aspiraran a governar durant els propers quatre anys els set comuns.

Dit així m’adono que s’assembla més al joc de les cadires que a unes eleccions, potser l’inconscient em traeix.

Les de diumenge són unes eleccions singulars pel fet que arriben pocs mesos després de les generals, on el partit al govern va ser escombrat per una plataforma que feia mesos que germinava, però formalment constituïda poques setmanes abans dels comicis.

Entre unes i altres eleccions, Demòcrates per Andorra ha passat de ser una plataforma de persones unides per dos objectius comuns -Andorra i arrabassar el poder al Partit Socialdemòcrata- a constituir-se en partit. El següent pas lògic era aprofitar la inèrcia del tsunami taronja de les passades eleccions i fer-se amb els set comuns assolint el control total del sistema polític d’Andorra. Tanmateix, l’embranzida va començar a perdre força en el moment de confeccionar les candidatures. La nova manera de fer política va haver de plegar-se a la manera de fer política de tota la vida, i la marca Demòcrates per Andorra només ha pogut presentar-se en solitari a Canillo, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. A Sant Julià i Ordino s’han apuntat al carro dels comuns sortints, i a Encamp han repetit l’associació amb Unió Parroquial tal i com van fer els liberals quatre anys enredera, però a La Massana hi havien tantes hòsties per apuntar-se a la candidatura de Demòcrates per Andorra que no n’han presentat cap. S’hi presenten dos llistes que es tiren els plats pel cap entre elles, però això sí, les dues es diuen properes a Demòcrates per Andorra i afines al seu ideari, sigui quin sigui el seu ideari, per cert.

Pel costat del Partit Socialdemòcrata, hi havia molta expectativa per veure com reaccionaria aquest partit desprès de la derrota electoral, que va acabar de fer esclatar una crisi interna que feia mesos que amenaçava. Si comptem que la formació ha patit un nombre significatiu de baixes de militants, entre els quals l’actual Cònsol major de Andorra la Vella, té un cert mèrit què malgrat tot iguali les sis candidatures presentades per Demòcrates per Andorra, però amb notables diferències. La primera és que malgrat una suposada homogeneïtat ideològica, han hagut de tirar de militància i han apostat per moltes cares noves sense experiència política prèvia, els pesos pesants supervivents situant-se en llocs testimonials. La segona, conseqüència en part de la primera, és que no són favorits a les travesses de cap de les sis parròquies on es presenten.

En mig d’aquestes dues formacions quatre candidatures parroquials. Els dos aspirants a Demòcrates per Andorra de La Massana que ja he esmentat, amb una singularitat més made in Andorra; l’ex-candidata a Cònsol major per Escaldes-Engordany amb els Verds quatre anys enredera és la única candidata de aquesta formació que es presenta enguany dins de la candidatura continuista del Comú sortint, Ciutadans Compromesos. Moviment Massanenc que agrupa una refosa de ex-Garrallistes i ex-Liberals, és el nom de l’altre candidatura parroquial de La Massana. A Ordino, l’incombustible Enric Dolsa provarà de posar difícil les coses a la llista continuista, encara que només sigui per fer-los pagar que ja no el deixin remenar les cireres, i a Andorra la Vella, l’ex-Socialdemòcrata Rosa Ferrer es disputarà la continuïtat al Comú i els vots amb la candidatura del seu antic partit, aplanant el camí a la candidatura de Demòcrates per Andorra.

Entenc que a aquestes alçades, qualsevol lector que no sigui d’Andorra ja s’ha adormit o està a prop de desconnectar per evitar el risc de patir una embòlia.

Els partits com de costum han fet la seva feina. Les comissions de candidatures, de programes i els eterns assessors locals o externs han confeccionat les alineacions dels equips aspirants. Els candidats, de manera més o menys conscient, van omplint els targuets de sectors de votants. Hi trobem els candidats que ajuden a tancar el vot tradicional, algun andorrà de primera generació per demostrar com n’és la llista de oberta, els candidats joves per captar el vot universitari, un parell de perfils tècnics, algun candidat independent que pugui inspirar confiança als indecisos, un nombre equilibrat de homes i dones, i així anar fent.

Després, arriba el dia de la presentació de les llistes i es veu com els equips de candidatures observen les alineacions rivals amb molta atenció per començar a afinar les estratègies de campanya. És usual sentir comentaris de l’estil “Merda! Han posat el nen de cal tal, què no eren nostres aquests?” o “Ostres! Tenen una guapa! Com és que a ningú se li ha acudit posar una candidata guapa a la nostra llista?”. En fi, comentaris de tots colors, per uns programes, que com hem pogut anar veient en els debats televisats no difereixen gaire en quant a continguts. A aquestes alçades tothom té molt ben aprés el que és políticament correcte i el que no.

Els ciutadans, a manca de originalitat en les propostes, hauran de acabar triant l’equip que els mereixi més credibilitat per tirar-les endavant. Entre els membres de la nostra comunitat que ens representaran als Comuns no incloem a Andorra, a molts ciutadans residents de fa anys, integrats i preparats, que de ben segur podrien aportar molt a la gestió de les nostres ciutats. Llàstima per ells, que en queden exclosos, però llàstima també per nosaltres que no podrem comptar amb la seva empenta.

Sigui com sigui, el cert és que aquest diumenge haurem de agrair que molts dels nostres ciutadans és presentin en una llista amb tota la il·lusió i les ganes de servir la seva comunitat, en uns moments particularment delicats. Només per ells ja val la pena el desplaçament a la Batllia o al Comú aquest diumenge.

Twitter @GuillemVA

Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 30 de novembre de 2011