dimecres, 21 de març de 2012

TRANSPARÈNCIA


Últimament mirem cap a on mirem sembla que només hi hagi grisor. La crisi continua afectant milions de famílies dins i fora de casa nostra, i les notícies dels mitjans de comunicació, els continguts de les xarxes i els articles d’opinió- els meus inclosos- no semblen parlar d’altra cosa.

Cada cop hi ha més “nous pobres” mentre el sector bancari- actor principal de la crisi- no sembla renunciar a res, i els polítics busquen solucions a una situació afavorida per la seva passivitat.

A França, François Hollande proclama a París que vol liderar una “revolució socialdemòcrata” europea declarant que “no permetrà que les finances escapin al control de la política”. Entretant, la majoria dels governs socialdemòcrates han mostrat una submissió total al sistema, intentant desmarcar-se de la dreta fent malabarismes en l’escàs marge de maniobra que els queda,  lluny de les grans frases i els grans principis que tant fàcilment exhibeixen des de l’oposició.

El president del BCE Mario Draghi sentencia en el Wall Street journal que “el lloc de treball segur s’ha acabat” i que “el tradicional estat del benestar ha quedat enrere.” I es queda tant ample.

En la mateixa línia ens van passant la píndola per què acceptem l’inacceptable: la precarietat laboral, l’atur, la fallida de la seguretat social i el sistema de pensions, les retallades en la sanitat, l’educació, el dret a l’habitatge i la majoria dels drets reconeguts i adoptats en les constitucions dels països democràtics.

Malgrat tot, els governants continuen escèptics davant moviments com el 15M, que tenen, mal els pesi, el suport d’una amplia majoria de la societat, i es resisteixen a fer canvis substancials en l’ordre de prioritats, i reformes en profunditat que permetin controlar els excessos que genera  la globalització dels mercats.

Per moltes revolucions que prometi François Hollande, el principal problema de l’esquerra europea -ara per ara- és la manca de credibilitat. Als Estats Units, bressol del capitalisme i l’ultraliberalisme que ens ha arrossegat a la situació actual sense que – per cert- ningú hagi anat a la presó, van un pas endavant de nosaltres, -com de costum-. La proximitat de les eleccions ha generat un profund debat sobre el paper de l’estat en la societat del segle XXI. El discutit premi Nobel de la Pau Barack Obama -en compliment d’una promesa electoral- va llençar en només quatre mesos de mandat la pàgina data.gov i fa pocs dies la pàgina ethics.gov que recopila fins a set bases de dades que permeten conèixer en detall tot un seguit d’ informacions considerades secretes fins avui.

Entenent que la democràcia es basa en un accés igualitari a la informació i a la disponibilitat d’eines de control sobre els responsables polítics, aquesta eina obre la possibilitat a qualsevol ciutadà de saber els noms de totes les persones que s’hagin reunit amb membres de l’administració, relacionar identitats amb xifres de donacions privades a campanyes electorals, contribucions de lobbies i grups d’influència i denúncies per violacions ètiques.

Espanya i Andorra són dels pocs estats democràtics que no tenen una Llei de transparència. Ja estem retallant els abusos “per sota”, què tal si ens comencem a donar les eines per retallar els abusos “per dalt”?

Twitter @GuillemVA
Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 21/03/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada