dimecres, 9 d’octubre de 2013

El xai amb pell de llop (versió llarga)

El dia 3 d’octubre quedarà gravat per sempre pel drama humà del naufragi d’una barcassa amb prop de 500 emigrants que fugien de la fam i les bombes. Mes de 300 homes dones i nens van morir ofegats davant la costa de Lampedusa per l’aplicació d’unes normes despullades de tota humanitat.

Francesc I, seguint la tònica que l’ha acompanyat des del primer dia del seu papat, no ha dubtat en qualificar els fets com una “vergonya”, en el context d’una crisi que és un “gran símptoma de la falta de respecte per a l’home”.

A manca d’un líder polític amb capacitat i voluntat per canviar les coses, de cop, en els moments més baixos de popularitat de l’Església, emergeix la figura d’un Papa que, amb l’autoritat moral que li dona predicar amb l’exemple, ha fet més pel catolicisme en uns dies que altres en segles.

Potser no tot hagin estat encerts en la seva trajectòria. Ell mateix ha reconegut que en la seva joventut, aclaparat per les responsabilitats i en una etapa difícil amb una dictadura militar que no va dubtar en castigar una part de l’Església, va fer el que va poder amb les seves “poques possibilitats i el seu poc pes”. El Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel és del parer que “mai va còmplice de la dictadura”, tot i que “li va faltar coratge per acompanyar-los en la lluita pels drets humans en els moments més difícils”.

Avui però, ha sorprès a propis i estranys re-situant el missatge de l’Església en el seu vessant més humanista, criticant el “liberalisme salvatge” que fa “més forts als forts i més dèbils als dèbils”, reclamant “regles de comportament i si cal la intervenció de l’Estat per corregir les desigualtats més intolerables”. Qüestionant la cúria, el banc del Vaticà i la jerarquia eclesiàstica tot declarant que “no podem reduir el si de l’Església a un niu protector de la nostra mediocritat”. Proposant revisar la Constitució Apostòlica –ves per on-. Dient que cal “acompanyar les persones des de la seva condició” en referència als homosexuals, i proposant la intervenció de les dones en les decisions eclesiàstiques.

No li faltaran opositors i de fet ja s’han sentit veus acusant-lo de demagog i qüestionant el seu nivell intel·lectual, però el seu Blitzkrieg contra el que ell ha arribat a anomenar “la lepra del papat” ha agafat a tothom per sorpresa. Francesc I ha cremat els vaixells. No hi ha volta enrere possible.

Els que pensen que no es pot canviar el que es fa segons qui te el poder tenen un problema.

En pocs dies, un xai amb pell de llop s’ha colat al tauler de joc, i no li agrada la imatge conservadora i al costat del poder de l’Església. S’ha passat de demanar als que pateixen resignació i sacrifici, a dir-los que “no permetin que ningú els robi l’esperança”, i de la complicitat amb els poderosos, a recordar-los que el cel se l’hauran de guanyar.
Amén.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és Perfecte de Radio Valira el 09/10/2013
Versió resumida publicada al Diari d'Andorra el 09/10/2013:
http://diariandorra.ad/blocs/gvaldes/2013/10/09/el-xai-amb-pell-de-llop/

2 comentaris:

  1. Sigui dit que aquest papa ens ha agafat amb el peu canviat.... Sóc la Giozia que he seguit el link que has deixat al bloc del diari d'Andorra... per llegir-ho tot. Fins i tot a mi, que, col·loquialment tinc el meca- - -d-- a la boca quasi bé tot el dia, doncs em cau bé, com a mínim si hi ha alguna notícia sobre ell la llegeixo, i penso...ayyyy vorem si no acabarà com Joan Pau I, visto y no visto. I les coincidencies fins on arriben que ell i Sarkozy refundarien el capitalisme per evitar que el que està passant es torni a repetir. Però crec que el mal ja està fet, molts no se'n sortiran i el com aconseguir que l'estat reaccioni és una qüestió en la que sabem quin joc porten doncs plantem accions concretes per canviar el modus viviendi d'aquesta classe política.

    ResponElimina
  2. Detrás de una desgracia siempre estará la Iglesia para compadecerla,por eso dicen que la Iglesia es la madre de los pobres, Detrás de un político habrá un banquero y mientras los humanos no sepan nada ni de política ni de religión siempre seremos adoctrinados y manejados por instituciones del orden,mental y económicamente.Estamos castrados mentalmente,y hasta que el ciudadano de a pié no abra los ojos,seguiremos aborregados y siendo dirigidos.

    ResponElimina