Pensions

Els polítics europeus, o els seus assessors, ja no saben quins missatges inventar per continuar fent empassar la píndola del conformisme als seus ciutadans davant les retallades imposades per la crisi. L’última ocurrència ens ve d’Holanda, on el govern de centreesquerra ha admès, seguint la línia de la resta de països traçada per la Troica, que no poden continuar mantenint l’Estat del benestar. Per dir que a partir d’ara l’Estat ja no continuarà pagant algunes ajudes i que s’hauran d’ajudar els uns als altres, han trobat un eufemisme força original: ho anomenen passar de la “solidaritat indirecta” a la “solidaritat directa”.

La setmana passada des de DA se’ns venia a l’opinió pública la reforma de la Llei de la CASS com una reforma “realista i valenta”. La reforma és realista només per qui confongui un sistema de pensions i un pla d’estalvis. Si el que es pretén és que un sector de la població que tot just pot arribar a final de mes vagi fent raconet per finançar els seus anys de jubilació, no cal ser doctorat a Harvard per entendre que el sistema trontolla. Però si s’entén un sistema de pensions com l’eina d’una societat per garantir que tots i cadascun dels seus membres tinguin dret a una vellesa digna, llavors el projecte de reforma no és ni realista ni valent.

No es tracta de valor, es tracta de responsabilitat. De complir amb els mandats constitucionals, tan importants per a alguns temes, tan oblidats per a altres. D’evitar que tot el pes de la crisi recaigui sobre els més febles, quan tenim els instruments per fer-ho, per molt que sembli que aquesta sigui la tendència arreu.

Twitter @GuillemVA

Publicat al Diari d'Andorra el 25/09/2013
Emès al programa Ningú és perfecte de Radio Valira el 25/09/2013