dimecres, 14 d’agost de 2013

Un món feliç

Primera lectura d’estiu al sac. Es tracta d’Un món feliç, d’Aldous Huxley, assaig filosòfic disfressat de novel·la de ciència-ficció. El cert és que malgrat ser un clàssic no n’havia sentit parlar, i he de reconèixer que m’ha impressionat en molts aspectes.

El llibre, escrit l’any 1932, descriu un futur força pessimista on l’espècie humana és portada a triar entre felicitat i llibertat. La clau? La creació per manipulació genètica i condicionament psicològic de castes predestinades a acomplir missions específiques en la societat del futur. Cada element de la societat, al seu nivell, veu proveïdes totes les seves necessitats gràcies al condicionament que els allunya de tot sentiment de propietat, les passions o la por a la mort, i a la tecnologia que els preserva de la malaltia i l’envelliment. Inspirada en les cadenes de muntatge de vehicles de Henry Ford a Detroit a principi del segle 20, la novel·la dóna per a moltes anàlisis, però els temes centrals són d’una actualitat colpidora.

Des del punt de vista social ja vivim en un món de castes, si no de dret, de fet, on uns quants tenen prou poder econòmic, polític i mediàtic per poder condicionar, anul·lar, domesticar i amansar la resta. Els dirigents del món feliç assumeixen que no hi ha grandesa en la felicitat, i que aquesta només es pot assolir a costa de la pèrdua de valors humans essencials, a la renúncia al coneixement, al pensament lliure i a la individualitat.

Us imagineu un món on ens volguessin condicionar sobre els nostres valors, la cultura, sobre com hem de viure, comportar-nos i que hem de consumir? Ep! Un moment!

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 14/08/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada