dimecres, 24 de juliol de 2013

El poder de les integrals

Fa poc, seguint un link d’una notícia sobre la viabilitat de les pensions vaig accedir al famós informe encomanat pel Govern del PP a un comitè d’experts. El document en si no deixa de ser un entre molts altres, però representa bé el paradigma de com es prenen decisions polítiques en molts països europeus.

El mecanisme és el següent. Uns governants que teòricament representen el conjunt de la societat, decideixen, per salvar els càrrecs dins dels seus partits, prendre una decisió política, diguem-ne incòmoda. Com la decisió és difícilment justificable des del prisma de l’interès general, cal prendre mesures per tal d’evitar una hemorràgia de vots. La decisió purament política es defensarà doncs amb arguments purament tècnics. Quatre principis universals inqüestionables, uns quants catedràtics de renom, unes quantes fórmules amb exponencials i alguna integral, et voilà! El que era una decisió incòmoda es converteix en un acte de responsabilitat política. It’s the economy stupid, recordeu?

Es pot discutir de filosofia, de política i fins i tot de l’existència de Déu, però pocs agosarats s’atreveixen a posar en dubte un informe tècnic signat per quatre eminències. En la majoria dels casos els càlculs presentats són ina­pel·lables (no sempre), però els resultats de qualsevol estudi científic depenen inevitablement de les premisses de partida. És el que va passar, per exemple, amb el famós informe de Reinhart i Rogoff sobre el qual se sustenten les polítiques d’austeritat des del 2010. Els nostres veïns del nord solen dir que “si ma tante en avait, elle serait mon oncle”. Doncs això.

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 24/07/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada