Quantes vegades al llarg de la història els humans devem haver arribat a creure que el nostre món, tal com el coneixíem, era el final d’un camí més o menys imperfecte?
Tenim grans aptituds per a l’autoengany, i vivim presoners de la nostra realitat, la nostra educació i les nostres creences. Qüestionar els valors socials establerts ens castiga automàticament amb un sentiment incòmode i profund de soledat que ens aboca a l’exclusió. La societat es defensa contra els canvis de manera violenta, fins i tot, curiosament, pels sectors de la societat que més els necessiten. Som porucs i conservadors, ens ve de fàbrica. Preferim allò conegut, encara que millorable, a arriscar-nos a caure en una realitat encara pitjor. Som una mica com el hobbit Bilbo Bolson resistint-se a canviar la seguretat de la seva monòtona existència per una aventura cap a terrenys desconeguts.
Però fins i tot el terreny conegut pot no ser tal com pensem. Csanád Szgedi era un home de valors absoluts. Criat per un pare profundament antisemita, va defensar les seves conviccions racistes i xenòfobes fins assolir el número dos del partit neonazi hongarès Jobbik, amb el qual va arribar a assolir una cadira d’europarlamentari. Però un dia la seva vida va canviar radicalment en descobrir que la seva mare era filla d’un jueu supervivent d’Auschwitz que en tornar al seu poble, on ja no quedaven jueus va decidir amagar la seva condició per por de més patiments. Avui Szgedi no només ha renegat de l’odi que sustentava la seva antiga vida, sinó que ha sabut reconstruir-se a si mateix integrant una nova visió de la realitat que l’envolta.
Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 04/12/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada