Exemplaritat

Autors i intel·lectuals de tot el món van presentar, a principi d’any, un manifest fent una crida als líders mundials per construir el que ells anomenen una “democràcia global”. Consideren que la primera urgència en aquests moments és la “civilització de la globalització” i que el gran desafiament de la humanitat rau en “l’extensió de la democràcia més enllà de l’Estat nació”. El filòsof Javier Gomá Lanzón denuncia que els darrers trenta anys “la filosofia contemporània ha desertat de la seva missió de proposar un ideal a la societat” i aposta per “l’exemplaritat com a principi necessari i organitzador de la democràcia moderna”. Defensa que no n’hi ha prou de complir la llei. Hi ha massa exemples que repugnen la sensibilitat social, que potser s’ajusten a la legalitat, però no a l’imperatiu de l’exemplaritat. Entretant a casa nostra, alguns continuen movent cel i terra per tal d’evitar la previsible i inajornable aprovació de l’IRPF al Consell General, disparant sobre els “traïdors a la pàtria” que l’han impulsat, i menystenint els parlamentaris que hi donen suport. La gran por, diguem-ho clar, és que el preu a pagar per una fiscalitat justa en la qual tothom pagui segons les seves possibilitats i que permeti acords de no doble imposició faci fugir els grans evasors, blanquejadors, corruptes i altres paràsits del sistema, que no tenen res a veure amb petits estalviadors estrangers. Doncs amb perdó del Sr. Nomen i la resta de paladins d’aquest sistema malalt, trobo que és una bona manera de matar dos pardals d’un tret i començar a bastir l’Andorra que els nostres fills mereixen.

Twitter @GuillemVA

Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 11/12/2013