Llum

Jean-Jacques Rousseau pensava que l’home és bo per naturalesa, que “neix lliure però està encadenat per tots costats”. Estar o no d’acord amb aquesta premissa porta a dos maneres radicalment oposades d’entendre el món. Si l’home és bo per naturalesa aquest pot arribar a actuar desinteressadament pel bé dels altres i fer allò millor per a la comunitat perquè entén que és l’opció més coherent. No necessita l’amenaça de cap mesura punitiva per condicionar els seus actes, però necessita informació objectiva per formar-se un criteri. En canvi, si l’home és dolent per naturalesa acabarà actuant anteposant el seu interès pel damunt del general. Creure en una o l’altra opció condiciona els models educatius, les ideologies i les normes que se’n deriven. El primer model et porta a creure en l’educació sobre la base de l’aprenentatge i en la capacitat de les persones per prendre decisions encertades. El segon, que les persones només actuen correctament sota l’amenaça del càstig, fent prevaldre la disciplina a l’explicació i el diàleg. Que tinguin o no un criteri propi, encertat o equivocat, és indiferent, ja que les normes asseguraran que actuï correctament. El que grinyola del segon model és que si assumim que les persones no són responsables en general, per què haurien de ser-ho les que elaboren les normes? Estem ben lluny de la República de Plató. El talent i la gent preparada marxen lluny de casa on se’ls reconegui la seva vàlua o malviuen amagats a l’ombra dels amiguismes i la corrupció. La foscor només es pot combatre amb llum, però la llum només la pot encendre qui no tingui res a amagar.

Twitter @GuillemVA

Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 15/01/2013