dimecres, 22 de gener de 2014

Muntant mobles

L’altre dia vaig anar a Ikea. No és gaire original, ho reconec. Fins i tot se’m podria acusar de deslleial amb els empresaris del ram andorrans, que com la resta, malviuen fent feinetes o venent algun moble de tant en tant. Què voleu, d’on no n’hi ha no en raja, que s’ocupin els estadistes d’arreglar el món que prou feina tinc amb el meu dia a dia. Total, que hi vaig anar, vaig comprar la mercaderia i vaig tornar a casa a muntar aquell escriptori tan mono i barat. El procés, que es prometia senzill, va durar hores. És la diferència entre un professional i un rata que intenta estalviar quatre euros fent una feina que li va gran. Però tanmateix me’n vaig sortir. Evidentment si hagués d’afegir el cost del viatge i les hores emprades com a dietes professionals el cost s’hauria disparat. Però després de lesionar-me, fer una estesa èpica per casa i rectificar vàries vegades en haver confós alguna peça o no haver emprat els cargols que tocava en el moment adient, me’n vaig sortir. No deixa de ser curiós tot plegat. Vaig passar una tarda fent una feina per a la qual no estic qualificat, mantenint la il·lusió de ser el mestre del meu destí, tot seguint les instruccions d’unes persones que no conec, i emprant unes eines que altres persones havien dissenyat a tal efecte. De cop la sensació de llibertat i orgull va quedar reduïda a la mínima expressió. Vaig entendre com es deuen sentir els governs que s’esforcen a mantenir una il·lusió de democràcia als seus ciutadans, quan en realitat no són capaços de sortir del guió que unes quantes organitzacions a l’ombra han escrit per ells.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 22/01/2013

Cap comentari:

Publica un comentari