dimecres, 26 de febrer de 2014

Allò que importa

L’any 94, durant la presentació del disc From the cradle, Eric Clapton va declarar que de tots els estils que havia tocat, només interpretant blues sentia que era ell mateix. Deia, però, que la sensació que li produïa l’espantava, ja que tocar-lo era una forma de mirar dins seu i enfrontar-se a la seva pròpia realitat.
Ens passem bona part de la nostra vida fugint de nosaltres mateixos, per tal d’evitar confrontar-nos a les nostres pors i la nostra soledat.
Hi ha qui prova d’acumular poder, altres es conformen amb diners. Uns corren, altres són addictes al treball. Alguns intentem domesticar l’entorn mirant de no trepitjar les línies de les rajoles o repetint algun gest que només nosaltres coneixem. Altres es refugien en l’escalf d’una calada a la seva cigarreta.
Confiem en petits rituals quan som davant d’una prova o un examen, i creuem els dits abans de conèixer-ne els resultats. Alguns exerceixen l’autoritat de forma malaltissa per compensar les seves pròpies inseguretats. Altres combaten la injustícia i la crueltat abocant-se a ajudar persones necessitades, causes perdudes o animals abandonats.
Alguns opten per posar ordre i fer neteja al seu voltant, intentant compensar d’alguna forma el seu propi caos interior. Altres ens posem cuirasses lluents de seguretat i autocontrol per amagar el nen petit que duem a dins.
Només són artificis que ens permeten no haver de mirar endins, però ens distreuen del que de debò importa, com sentir i viure. Com la rialla d’un nen, l’abraçada dels teus fills, la seguretat de l’entorn familiar, el suport dels amics o la mirada còmplice de la teva parella després d’un dia esgotador.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 26/02/2013

1 comentari:

  1. Aquesta és l'entrevista a la qual faig referència en l'article

    http://youtu.be/-M8R9tQp1wo

    ResponSuprimeix