dimecres, 5 de febrer de 2014

Subjectivitat

El 95% dels espanyols pensen que estan envoltats de casos de cor­rupció. En canvi el 75% dels danesos opinen que aquests són fets aïllats i excepcionals. Són dades d’una enquesta a escala europea segons la qual la corrupció costa cent vint mil milions d’euros l’any als països membres de la unió. Pel comú dels mortals aquesta notícia té una lectura inequívoca; la cor­rupció és una xacra generalitzada, gairebé sistèmica a Espanya, i un fet aïllat reservat a alguns delinqüents sense escrúpols a Dinamarca. En canvi, segons qui en surti esquitxat o el color del mitjà que reprodueixi la notícia ens podem trobar amb les més diverses interpretacions del mateix fet. Es pot interpretar per exemple, que els nivells de corrupció són en realitat similars però els espanyols són malfiats i els danesos massa benèvols. O senzillament que espanyols i danesos no tenen la mateixa idea del que és corrupció. A Andorra, a manca d’informació fidedigna les dues percepcions conviuen al mateix temps. Només cal parar una mica l’orella en qualsevol tertúlia de bar per escoltar greus desqualificacions en vers polítics, funcionaris i empresaris, però insinuar l’existència, no de corrupció, sinó de simples tractes de favor o d’ús d’informació privilegiada en segons quins cercles pot provocar rebuig i indignació. Per la CE el que cal és “reforçar els mecanismes de control, fer més transparents els processos de presa de decisions i garantir una supervisió coherent”. Per sort aviat disposarem de l’anunciada i necessària llei de transparència, tant de bo el 95% dels andorrans no l’hàgim d’acabar considerant paper mullat.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 05/02/2013

Cap comentari:

Publica un comentari