Hi ha moments que transcendeixen de llarg les nostres realitats. Aquestes realitats que ens ofeguen, els mals de cap diaris a la feina, les preocupacions per tonteries, els mals entesos, la crisi...
De cop tot queda en un segon pla.
A vegades aquests moments es deuen a notícies tristes, impensables, difícils de pair. Com la desaparició d’un esser estimat.
Però d’altres vegades, és un esdeveniment feliç el que ens esborra la nostra realitat, el que ens fa sentir minúsculs, ens resitua en el lloc que ens toca en el nostre meravellós planeta. No he conegut cap altra moment d’incredulitat i de meravella com el naixement d’un nadó.
Aquest dilluns 18 de juliol del 2011 ha vingut al món la Fatiya.
Et desitjo de tot cor que la teva vida sigui llarga, plena i molt feliç. Que aprenguis a escoltar a tothom i a decidir sola, que aprenguis el respecte als altres i a tu mateixa per damunt de tots, que siguis curiosa i inconformista i mai en tinguis prou d’aprendre, i que per damunt de tot tinguis molt amor.
Benvinguda al món nebodeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada