Tenia números per ser el nostre futur Co-príncep.
Aquest diumenge al matí estava mirant les notícies del canal 33 quan van mostrar en directe les imatges de Dominique Strauss Khan i la seva dona, Anne Sinclair, arribant al seu apartament de Paris.
L’expectació era enorme, un eixam nerviós de periodistes els barrava el pas fins la porta, cercant alguna imatge, vídeo o declaració en exclusiva.
Un cop dins del pati que dóna accés als apartaments, una càmera retransmet en directe a la parella relaxada i somrient. Visiblement feliços de ser a casa i mostrant al món la imatge d’una parella sòlida.
Tot plegat, em fa pensar en la retransmissió de l’alliberament d’un ostatge després de passar un calvari en mans de terroristes.
Per uns, víctima d’un linxament mediàtic. Per altres, una persona indecent que ha el·ludit la justícia per ser qui és.
Jo, com vosaltres, no hi era a l’habitació de l’hotel on es van produir els fets. No tinc ni idea del que va passar. Però hi ha un sentiment pervers que s’ha reforçat de cara a l’opinió pública.
Independentment de si és culpable o innocent de violar la treballadora de l’hotel, aquest trist afer és una demostració més que per moltes constitucions, acords internacionals, resolucions i lleis que es votin no és cert que tots siguem iguals davant la justícia.
El Sr. Strauss Khan, innocent o culpable, va presentar un milió de dòlars de fiança i quatre més en propietats com a aval, i es va pagar de la seva butxaca, quantitats esfereïdores en advocats, guardaespatlles i l’apartament de Nova York on va estar reclòs.
El fiscal va decidir retirar tots els càrrecs perquè senzillament no estava segur de poder guanyar el judici. Als Estat Units per declarar culpable una persona per la via penal es requereix el vot unànime del jurat, i la por del famós “dubte raonable” va fer arronsar-se un fiscal que va fer la feina sota una pressió inusual.
Als Estats Units els judicis per la via penal i civil son independents, i per la via civil només cal una majoria simple del jurat per declarar culpable a algú. El judici per aquesta via continua obert, i es podria arribar a donar el cas que DSK sigui declarat culpable civilment i no penalment pel mateix delicte.
Se’m plantegen tantes preguntes que no podré dir-les totes.
Per començar, com és possible que un sistema judicial declari a la vegada culpable i innocent una persona pel mateix delicte? El sistema ha de garantir la presumpció d’innocència, però una persona és culpable o és innocent. Fa uns anys O.J. Simpson va quedar lliure sense càrrecs per l’assassinat de la seva ex-dona i la parella d’aquesta, però mesos més tard el tribunal civil el va declarar culpable i va haver de fer-se càrrec d’una indemnització de 33 milions de dollars a les famílies de les víctimes, mentre ell era al carrer.
És com a mínim preocupant, la imatge d’impunitat dels poderosos en un moment particularment sensible, amb un sentiment d’injustícia creixent entre les classes mitges i baixes dels països democràtics, que veuen com creixen les desigualtats amb la complicitat d’uns governs superats en tots els terrenys per la situació econòmica.
Strauss Khan era la millor aposta del partit socialdemòcrata francès per presentar-se a les eleccions, era el possible líder de l’esquerra defensora de la igualtat de drets i la sobirania popular. Però vivia molt lluny de la realitat dels ciutadans de a peu. Li agradava el luxe i les dones, però ell gaudia de les dues coses, com pocs. Liderava un organisme (l’FMI) la missió original del qual era disposar d’un fons internacional de diners per ajudar al desenvolupament de països en dificultats, i que ara posava condicions indignes obligant-los a privatitzar els recursos naturals del país per salvar-los d’una fallida a la qual sovint els havia arrossegat una barreja de corrupció, interessos d’altres països i de grans grups financers, com en el cas de Grècia.
En fi, ja parlarem de l’FMI una altra setmana.
El que queda de tot plegat, independentment de si és culpable o no, és la sensació que si en lloc de Strauss Khan, l’acusat hagués estat un membre del servei de neteja de l’hotel, a aquest darrer possiblement li hauria caigut tot el pes de la llei a sobre i més.
I que voleu que us digui, per a mi aquest sentiment, és molt difícil de pair.
@GuillemVA
Programa ningú es perfecte de Radio Valira, emès el 7 de setembre de 2011
"El que queda de tot plegat, independentment de si és culpable o no, és la sensació que si en lloc de Strauss Khan, l’acusat hagués estat un membre del servei de neteja de l’hotel, a aquest darrer possiblement li hauria caigut tot el pes de la llei a sobre i més."
ResponEliminaEn pots estar ben segur!
Guille,
ResponEliminaM'agrada l'article i t'animo que en una altre ocasio escriguis sobre l'fmi, organisme que, per mi, resta força desconegut ja no en quant a la seva funció sino en la jerarquia de les seves relacions institucionals.
Dit aixo, m'agradaria fer un comentari: el dsk està en llibertat gràcies a la seva tupida butxaca i a (cito) la por d'un fiscal. Les proves científiques existeixen i diuen el que diuen; els forenses van trobar l'adn de dsk a una catifa provinent, suposadament, de l'intent de "felació forçada". Per tant, si ha pogut eludir la culpabilitat penal per l'arronsament d'un magistrat crec que a més de l'evident tracte de favor que expliques en el teu article, el sistema falla per una altra banda. M'explico, el aistema judicial hauria de contemplar la possibilitat d'
"arbitrar", amb caràcter retroactiu, al fiscal que va retirar els càrrecs. Aquesta persona pot haver rebut un soborn i segurament es quedi satisfeta, però davant la gravetat dels fets, crec que la cosa no pot quedar així.
Gràcies David. Sobre el fiscal no crec que l'hagin subornat, ell tenia més interès que ningú (professionalment) a que fos condemnat. Imagino que va sospesar la possibilitat que fos declarat no culpable i per evitar-ho va preferir retirar els càrrecs. A més hem de continuar pensant en la presumpció d'innocència, o que algú hagi volgut posar-li un parany. El que vull subratllar en el post és sobretot que queda molt per fer per un món més just. I també la distància i manca d'empatia d'alguns líders mundials envers la gent que representen (o haurien de representar). De l'Anne Sinclair ja no en parlo perquè donaria per 3 posts més. :)
ResponEliminaMagnífic article. Sacessajdor com sempre de consciències.
ResponEliminaSense fer judicis paral·lels, que seria molt fàcil, toques el moll de l'os. Et felicito i t'animo a seguir.
Bon article, felicitats. El que queda clar amb tot aquest "affaire" es que a DSK se l'han "cepillat" politicament. Jo crec que tot plegat va ser una trampa en la cual ell (DSK) va caure a 4 grapes pq com be ha dit sempre, li "agraden les dones". Qui ha maquinat tot aquest entramat? Pff... dificil de saber pero se m'acudeixen molts candidats...
ResponElimina