La setmana passada em vaig inspirar, llegint una notícia del diari d’Andorra, per parlar sobre la corrupció a Andorra i la feina del Grup d’Estats Contra la Corrupció, GRECO.
La notícia em va semblar tan sorprenent que sense pensar-ho dues vegades, donant-la per bona, em vaig llençar a la jugular dels avaluadors del GRECO.
De res van servir quatre anys com a portaveu del comú d’Escaldes, ni els quatre com a conseller general. Vaig fer amb els amics periodistes, el que se sol fer a un altre nivell amb els polítics; oblidar que són persones. Que opinen sobre tot sense ser especialistes (tret d’excepcions) en res, que poden tenir un mal dia, poden estar mal informats, i en no ser especialistes ni adonar-se’n, o senzillament, ens poden prendre el pèl.
Jo hi vaig caure a quatre grapes al llegir :
“Amb tot, diu de manera clara que “l’absència de casos significa que la corrupció està totalment absent al Principat”. “La petita mida de la comunitat andorrana ofereix un control social més gran que en altres llocs i, pel que sembla, ajuda a reduir certes tendències criminals”, expliquen els avaluadors en l’informe.”
Intel·ligent com sóc, vaig gaudir d’allò més ridiculitzant els autors de l’informe del GRECO, en un post que pel meu propi escarni no penso esborrar del meu blog.
Per sort, en l’era del 2.0 ja no cal que ens empassem i donem per bo tot el que ens arriba dels polítics, dels mitjans o fins i tot dels amics. L’accés a la informació ens permet avui en dia anar sovint a la mateixa font i formar-nos un criteri propi.
Les dues citacions reproduïdes en l’article eren en la versió oficial de l’informe:
“L’absence d’affaires ne signifie pas non plus que le phénomène de la corruption soit totalement absent dans la Principauté”
“Certes, comme l’ont souligné certains interlocuteurs rencontrés lors de la visite sur place, la petite taille de la communauté andorrane donne au contrôle social un rôle sans doute plus important qu’ailleurs et semble contribuer à limiter certaines dérives délictuelles ; mais dans le même temps, ils ont aussi reconnu que l’étroitesse des relations sociales constituait aussi une contrainte négative pour la révélation de faits de corruption”
No en faré més comentaris, ja sabeu llegir. Potser un altre dia tocarà parlar del que penso del periodisme, com ja ho he fet amb els polítics. Avui volia parlar de corrupció.
Un cop fet l’aclariment, i després de demanar disculpes als redactors de l’informe anem al moll de l’os; l’anàlisi i les conclusions de l’informe sobre la situació de la lluita contra la corrupció al nostre estimat país.
La situació a Andorra, tal com ens retrata el GRECO, la podeu consultar a la pàgina següent:
Entre altres perles destaca que malgrat tenir una legislació en la matèria molt recent (codi penal de finals del 2005, modificat a finals del 2008) no està exempta de mancances, i que l’estat andorrà ha fet el màxim de reserves autoritzades per la convenció penal sobre la corrupció, tractat internacional al qual ens vam adherir, i encara no ha signat el protocol addicional a la convenció penal.
Així, el nostre codi penal permet entre altres els intercanvis de serveis i favors i citant l’informe: “Ces échanges de bons procédés semblent assez largement répandus et communément admis, car ils ne sont pas assimilés à des faits de corruption dans les mentalités, ni appréhendés comme tels dans le Code pénal”.
El fet que només es considerin delictius els actes que impliquin enriquiment, a més, deixen fora del codi tot el que siguin avantatges immaterials, com lliurament de títols honorífics o favors de tot tipus, inclòs sexuals.
També pot ser difícil atribuir un valor econòmic a coses com l’admissió en una escola, el lliurament d’un diploma, l’adjudicació de contractes, projectes o obres públiques amb criteris poc clars o d’aprofitar-se d’una situació de poder per donar tractes de favor tot esperant que “et tornin l’ascensor” tard o d’hora.
“Mi faresti un favore, mi faccia un favore”.
No es tracta aquí d’una amenaça pel sistema, l’informe diu textualment que es una realitat: “les échanges de faveurs sont très répandus, voire communément admis, en Andorre”. Ho veu el GRECO i ho veiem tots, però ningú té els collons de fer-hi res.
Podria continuar avorrint-vos explicant que el sector privat queda al marge de la legislació andorrana en matèria de corrupció, que les penes imposades en el codi penal, pels casos coberts per la legislació són absolutament ridículs, etc, etc... Podeu llegir l’informe vosaltres mateixos.
El grau d’indignació sobre aquest tema dependrà de cadascú. Una gran part de la societat prefereix aparentment que les coses continuïn així. A mi m’exaspera, i a més m’avergonyeix; vaig ser un dels 28 consellers generals que van votar la llei del codi penal l’any 2005, llei treballada i aprovada en consens per tots els grups parlamentaris de la cambra (trets d’uns pocs articles que no tenen res a veure amb el que parlem avui).
Guillem Valdés Alemany
@guillevaldes
