dimecres, 25 de gener del 2012

LA GRAN ESTAFA


El 15 de desembre de 1953, les principals productores de tabac dels Estats Units es van reunir a l’hotel plaza de Nova York. A l’ordre del dia, la disminució de vendes com a conseqüència de la denúncia creixent dels professionals de la medicina sobre els efectes nocius del tabac sobre la salut.

Aquella reunió va marcar un abans i un després en la història del consum de tabac. Les productores, que fins aleshores havien competit acarnissadament entre elles van decidir fer un front comú i organitzar la campanya publicitària més gran de tots els temps. En lloc de destinar recursos per pal·liar els efectes nocius del seu producte, van decidir constituir-se en un autèntic càrtel mafiós, posant tots els mitjans per enganyar els seus clients i continuar enriquint-se a costa de la vida de milions de persones.

Més encara. Quan les vendes de Marlboro es van disparar, els competidors van investigar fins que van descobrir que el secret raïa en la utilització de l’amoníac. Aquest composant químic provoca una major absorció de la nicotina, reforçant-ne l’efecte addictiu i nociu en les cigarretes. Lluny de denunciar el fet davant les autoritats, les altres marques van imitar els seus col·legues incorporant el mateix principi als seus productes, i amagant la veritat als consumidors.

Van haver de passar dècades, i no per iniciativa dels poders públics sinó de les associacions de consumidors, fins que l’any 1996 quaranta sis Estats van presentar una querella conjunta contra la indústria, o el càrtel del tabac. No hi va haver sentència. La denúncia és va tancar amb una transacció segons la qual els denunciats van pagar 206.000 milions de dòlars al govern dels Estats Units, van fer públics tots els documents interns existents i es van comprometre a aturar el màrqueting dirigit als joves.
Cap país del món ha prohibit hores d’ara la venda de tabac, en un conflicte d’interès evident entre els ministeris de finances i els de salut.

La passivitat dels estats per complir amb l’obligació de vetllar per l’interès general per davant de l’interès particular va fallar aleshores i continua fallant avui amb nous exemples encara més colpidors.
La gran crisi financera actual ha deixat fora de lloc els governs de mig món. Mentre aquests actuen localment, l’economia especulativa -que no productiva- pensa i actua a escala global.

Les mateixes agències de qualificació que l’any 2008 donaven les màximes notes a empreses com Lehman Brothers abans de fer fallida, condicionen ara les polítiques d’Europa, Estats Units i mig món. El Fons Monetari Internacional, creat l’any 1945 amb vocació de facilitar el comerç internacional mitjançant la capacitat productiva i reduir la pobresa, està fent el contrari del que diuen els seus estatuts. No només no està ajudant a reduir la pobresa ni a afavorir la productivitat, sinó que contribueix a imposar mesures draconianes als estats amb dificultats obligant-los a privatitzar massivament i a imposar criteris d’austeritat que estan ofegant l’economia productiva.

Quan tothom espera una reacció política per pal·liar els efectes de aquesta nova forma de dictadura del càrtel internacional de les finances què proposen els nostres líders europeus? Crear agències de qualificació i un Fons Monetari Europeu.

Exactament igual què van fer les productores tabaqueres en descobrir el secret de Marlboro.

En lloc de decidir conjuntament regular o fins i tot suprimir les agències, en lloc de reforçar les democràcies, en lloc de defensar els seus ciutadans fent prevaldre l’interès comú per davant de l’interès particular pretenen copiar el model existent per aspirar al seu tall de pastís.

Si el tabaquisme ha estat una epidèmia provocada per l’engany i la negligència criminal d’una indústria, l’economia especulativa, amb la complicitat dels nostres governants, s’està postulant a ser la gran estafa del poder financer sobre la democràcia.

En tots dos casos, ja sabem qui acabarà pagant els plats trencats.

Twitter @GuillemVA
Pel programa Ningú és perfecte de Radio Valira, emès el 25/01/2012

Link del programa Envoyé spécial “tabac: retenez votre souffle”:

3 comentaris:

  1. A grans problemes, grans veritats! Ara només fa falta que es donin gran solucions. L'inconvenient és que estem dirigits per petits governants que són incapaços de fer front als grans lobbyes de poder.

    Molt bon post Guillem! Endavant!

    Enric Guinart

    ResponElimina