dimecres, 30 d’octubre del 2013

Obertura liberal

Es diu Sonia Artal i és la primera advocada espanyola resident autoritzada a exercir l’advocacia a Andorra d’acord amb la Llei d’obertura econòmica. Amb aquesta autorització ha saltat un dels últims bastions de resistència a l’evolució natural d’Andorra cap a la normalitat. Ha calgut una sol·licitud i un recurs d’alçada denegats, i portar el cas a la Batllia perquè el Govern rectifiqués i resolgués favorablement la demanda d’autorització.
A Andorra els poders públics no han acabat mai d’entendre que l’exercici d’una professió liberal és quelcom més que una oportunitat de negoci. Aquesta comporta una necessitat de formació acadèmica lligada a una gran responsabilitat social, civil i penal. A més qualitat i competència dels professionals liberals, més benefici per a la societat en el seu conjunt. El cert és que els professionals liberals d’Andor­ra fa molts anys que estem sotmesos a la competència deslleial. Però aquesta no venia de fora, sinó de dins. El creixement espectacular del nostre país va crear una forta demanda de professionals liberals per cobrir les noves necessitats. A final del segle XX es van crear noves societats d’advocats, arquitectes, enginyers i farmacèutics –entre altres–, i tant era si al capdavant hi havia algú amb la titulació necessària, podent subcontractar la feina a empreses estrangeres. No es tracta de tancar les fronteres. Són les lleis del comerç i de professions liberals les que han de vetllar per la qualitat del servei i la formació adient dels titulars. Si la diferència és que ara la competència la facin conciutadans amb nom i cognoms, benvinguts siguin.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 30/10/2013

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Maquiavel



A la pel·lícula La cortina de fum (Wag the dog), Dustin Hoffman i Robert de Niro encarnen un productor de Hollywood i un assessor de la Casa Blanca que s’alien per treballar en la reelecció d’un president dels Estats Units sospitós d’haver abusat d’una menor, inventant-se una guerra amb Albània per distreure l’opinió pública.

Pocs anys més tard els Estats Units, amb el suport d’Espanya i el Regne Unit, emprenien una guerra preventiva contra el mal envaint l’Iraq –passant per sobre del consell de seguretat de l’ONU i el dret internacional– sota l’amenaça d’un atac amb armes químiques que mai van existir.

A Anglaterra l’assessor polític Lynton Crosby en tan sols un any ha pogut reduir a la meitat el desavantatge de 10 punts del Partit Conservador davant dels laboristes. L’anomenat màgic d’Oz és –segons diuen– un home directe i malparlat de memòria prodigiosa, per qui el fi sempre justifica els mitjans. L’estratègia és tan poc original com eficaç: esprémer fins a les últimes conseqüències les debilitats humanes. Jugar amb la por, la xenofòbia, l’odi i la confrontació, emprant atacs despietats als adversaris farcits de mentides o mitges veritats, sense importar-li les seqüeles de la polarització de la societat.

S’ha imposat la necessitat de l’èxit a qualsevol preu, i l’explotació de les nostres debilitats funciona tan bé que hem renunciat a potenciar les nostres virtuts.

Plató va dir que “fins que el poder polític i la filosofia coincideixin del tot, les ciutats no tindran repòs dels mals”. Ja és mala bava, entre tots els filòsofs de la història, haver anat a triar Nicolau Maquiavel.

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 23/10/2013
Emès al programa Ningú és perfecte de Radio Valira el 23/10/2013

dimecres, 16 d’octubre del 2013

La davallada als inferns

Mentre l’esquerra i la dreta francesa s’acusen mútuament de l’auge de l’extrema dreta, el Front Nacional liderat per Marine Le Pen lidera les enquestes per les eleccions europees a França, i acaba d’obtenir una clara victòria a la població de Brignoles arrabassant el poder al Partit Comunista.

La setmana passada al poble francès de Levier, una nena kosovar de 15 anys va ser arrestada en plena excursió escolar per ser deportada amb la resta de la seva família d’ètnia romaní. Els faltaven dos mesos per a la naturalització quan la mare va cometre un delicte l’agost passat.

Pocs dies abans, i a sis mesos de les properes eleccions municipals i europees, el ministre d’Interior, el socialista francès Manuel Valls, va anunciar la intenció de deportar a Bulgària i Romania els entre 5.000 i 20.000 habitants de camps il·legals de gitanos, això sí, recomanant a les autoritats d’aquests països que facin més “esforços per a la seva integració”.

Entretant, François Holande ha canviat tantes vegades de discurs en els últims mesos que si fa un gir més perilla que acabi desnucant-se. Va passar del seu típic discurs ambigu adornat de generalitats a l’oposició, a fer un discurs gairebé pro moviment del 15-M per derrotar Sarkozy, per acabar entrant de ple en el terreny del Front Nacional.

L’única veu crítica dins del govern ha estat la del ministre d’Educació, Vincent Peillon, declarant que “els fracassos polítics comencen sempre per les dimissions intel·lectuals”. Trop tard Mr. Peillon. L’esquerra europea ja fa temps que ha renunciat als seus ideals. Fer el joc a l’extrema dreta era l’últim esglaó que li faltava.

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 16/10/2013
Emès al programa Ningú és perfecte de Radio Valira el 16/10/2013

dimecres, 9 d’octubre del 2013

El xai amb pell de llop (versió llarga)

El dia 3 d’octubre quedarà gravat per sempre pel drama humà del naufragi d’una barcassa amb prop de 500 emigrants que fugien de la fam i les bombes. Mes de 300 homes dones i nens van morir ofegats davant la costa de Lampedusa per l’aplicació d’unes normes despullades de tota humanitat.

Francesc I, seguint la tònica que l’ha acompanyat des del primer dia del seu papat, no ha dubtat en qualificar els fets com una “vergonya”, en el context d’una crisi que és un “gran símptoma de la falta de respecte per a l’home”.

A manca d’un líder polític amb capacitat i voluntat per canviar les coses, de cop, en els moments més baixos de popularitat de l’Església, emergeix la figura d’un Papa que, amb l’autoritat moral que li dona predicar amb l’exemple, ha fet més pel catolicisme en uns dies que altres en segles.

Potser no tot hagin estat encerts en la seva trajectòria. Ell mateix ha reconegut que en la seva joventut, aclaparat per les responsabilitats i en una etapa difícil amb una dictadura militar que no va dubtar en castigar una part de l’Església, va fer el que va poder amb les seves “poques possibilitats i el seu poc pes”. El Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel és del parer que “mai va còmplice de la dictadura”, tot i que “li va faltar coratge per acompanyar-los en la lluita pels drets humans en els moments més difícils”.

Avui però, ha sorprès a propis i estranys re-situant el missatge de l’Església en el seu vessant més humanista, criticant el “liberalisme salvatge” que fa “més forts als forts i més dèbils als dèbils”, reclamant “regles de comportament i si cal la intervenció de l’Estat per corregir les desigualtats més intolerables”. Qüestionant la cúria, el banc del Vaticà i la jerarquia eclesiàstica tot declarant que “no podem reduir el si de l’Església a un niu protector de la nostra mediocritat”. Proposant revisar la Constitució Apostòlica –ves per on-. Dient que cal “acompanyar les persones des de la seva condició” en referència als homosexuals, i proposant la intervenció de les dones en les decisions eclesiàstiques.

No li faltaran opositors i de fet ja s’han sentit veus acusant-lo de demagog i qüestionant el seu nivell intel·lectual, però el seu Blitzkrieg contra el que ell ha arribat a anomenar “la lepra del papat” ha agafat a tothom per sorpresa. Francesc I ha cremat els vaixells. No hi ha volta enrere possible.

Els que pensen que no es pot canviar el que es fa segons qui te el poder tenen un problema.

En pocs dies, un xai amb pell de llop s’ha colat al tauler de joc, i no li agrada la imatge conservadora i al costat del poder de l’Església. S’ha passat de demanar als que pateixen resignació i sacrifici, a dir-los que “no permetin que ningú els robi l’esperança”, i de la complicitat amb els poderosos, a recordar-los que el cel se l’hauran de guanyar.
Amén.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és Perfecte de Radio Valira el 09/10/2013
Versió resumida publicada al Diari d'Andorra el 09/10/2013:
http://diariandorra.ad/blocs/gvaldes/2013/10/09/el-xai-amb-pell-de-llop/

dimecres, 2 d’octubre del 2013

La Lliga Nord (versió llarga)

El manifest per aturar la tramitació de l'IRPF és una gran notícia del punt de vista de la salut democràtica del nostre país. Els signants formen un lobby o grup d'opinió tant legítim com ho poden la patronal, la plataforma a favor de la despenalització de l'avortament, els sindicats de treballadors o l'associació protectora d'animals. El temps dirà si els il·lustres impulsors de la petició s'avenen a acceptar, que la seva veu té exactament - o hauria de tenir- el mateix pes que el de la resta de ciutadans.

L'ex-conseller Josep Areny declarava - tot defensant IRPF- en una entrevista recent que la dreta no existeix ni ha existit mai a Andorra. Que només hi ha ciutadans que estimen el país.

Hi ha però persones que pensen que la seva opinió ha de prevaldre per sobre de la dels parlaments. Gent que opina que els exclosos de l'estat del benestar el que han de fer és muntar un partit de pobres. Persones que no creuen en la igualtat de drets. Persones que confonen solidaritat i caritat. Persones que pensen que l'homosexualitat és una malaltia. Persones que no són racistes, però que no suportarien que la seva filla sortís amb un negre. Persones que troben normal que desprès de tota una vida treballant alguns jubilats no es puguin ni tant sols pagar els medicaments mentre ells gasten l'equivalent de varis sous mínims en un cap de setmana.

Voltaire va dir què “el filòsof combat la estupidesa, la corrupció, el fanatisme i la intolerància; tasca més fàcil en tant que tots ells solen caminar plegats, però més difícil - i arriscada- en tant que també solen caminar del costat del poder”.

No he entès mai la por d'algunes persones a admetre obertament tenir conviccions de dretes. Deu ser qüestió de màrqueting. Doncs d'acord, a Andorra no hi ha gent de dretes, però tenim una Lliga Nord que és l'enveja de tot el Pirineu.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és Perfecte de Radio Valira el 02/10/2013
Versió resumida publicada al Diari d'Andorra el 02/10/2013:
http://diariandorra.ad/blocs/gvaldes/2013/10/02/la-lliga-nord/