Es diu Sonia Artal i és la primera advocada espanyola resident autoritzada a exercir l’advocacia a Andorra d’acord amb la Llei d’obertura econòmica. Amb aquesta autorització ha saltat un dels últims bastions de resistència a l’evolució natural d’Andorra cap a la normalitat. Ha calgut una sol·licitud i un recurs d’alçada denegats, i portar el cas a la Batllia perquè el Govern rectifiqués i resolgués favorablement la demanda d’autorització.
A Andorra els poders públics no han acabat mai d’entendre que l’exercici d’una professió liberal és quelcom més que una oportunitat de negoci. Aquesta comporta una necessitat de formació acadèmica lligada a una gran responsabilitat social, civil i penal. A més qualitat i competència dels professionals liberals, més benefici per a la societat en el seu conjunt. El cert és que els professionals liberals d’Andorra fa molts anys que estem sotmesos a la competència deslleial. Però aquesta no venia de fora, sinó de dins. El creixement espectacular del nostre país va crear una forta demanda de professionals liberals per cobrir les noves necessitats. A final del segle XX es van crear noves societats d’advocats, arquitectes, enginyers i farmacèutics –entre altres–, i tant era si al capdavant hi havia algú amb la titulació necessària, podent subcontractar la feina a empreses estrangeres. No es tracta de tancar les fronteres. Són les lleis del comerç i de professions liberals les que han de vetllar per la qualitat del servei i la formació adient dels titulars. Si la diferència és que ara la competència la facin conciutadans amb nom i cognoms, benvinguts siguin.
Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 30/10/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada