La setmana passada prop d’un seixanta per cent dels 1.200 votants a l’enquesta del Diari d’Andorra es va manifestar a favor de tornar a congelar els salaris del funcionaris l’any vinent. Xuclat per la inèrcia de la pregunta i en plena crisi econòmica, amb un sector privat agonitzant, per un moment vaig estar temptat de prémer sobre el sí.
La pregunta és perfectament legítima en ser un tema d’actualitat, però reconec que em va incomodar, perquè papallonejant per la xarxa en un moment de pausa, vaig estar ben a punt de deixar-me portar per la via de la facilitat i el victimisme basat en la meva perspectiva personal de les coses.
És un greu error caure en el discurs de la confrontació. Buscar culpables en moments de patiment és fàcil i perillós. A les portes de les eleccions en molts països europeus amb llarga tradició democràtica, la xenofòbia cala com el foc en els missatges dels polítics irresponsables, que pretenen així desviar l’atenció de la seva ineficàcia buscant una drecera fàcil per als il·lusos votants amb ànsia de respostes. La culpa és dels altres. Dels immigrants que delinqueixen, agafen els llocs de treball i treuen el plat de taula als il·lustres ciutadans de pota negra. Amb els funcionaris passa quelcom semblant. La confrontació entre sector privat i públic és un fals debat. El problema real és transversal, de rics i pobres, siguin empresaris o assalariats privats o públics. És de repartiment dels recursos. I mentre fixem l’atenció en les pagues dobles dels funcionaris, oblidem que amb la reforma tributària els bancs s’han estalviat enguany 30 milions en impostos. Entre altres coses.
Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 06/11/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada