Rugbi

En el món de l’esport hi podem trobar el millor i el pitjor de la societat. Des de valors fonamentals com l’esperit de superació, la cultura de l’esforç i la constància, fins a la xacra de la violència i el dopatge. En el seu vessant més amable és un terreny pur, sense trampa. Com més esforç, més resultats. Com més treball, més tècnica i excel·lència. Podem competir contra els altres, però en realitat sempre competim amb nosaltres mateixos, en una lluita sense fi per ser millors. Millors esportistes, millors persones.

Un dels esports que millor representa aquest sentiment és el rugbi. En ser un esport on el contacte físic està permès, pot semblar dur i fer cert respecte. Malgrat tot, és un dels esports més nobles i formadors que un jove pugui arribar a practicar. En ell el treball d’equip es nodreix de les característiques individuals de cada jugador de tal manera que tots els ingredients s’acaben combinant en un interès comú. Cal treballar la força, la velocitat i l’agilitat. Però aquestes no serveixen de res sense l’estratègia, la intel·ligència, el talent, el valor, l’esperit de sacrifici i el treball en comú. I per damunt de tot, el rugbi és una qüestió de respecte. Respecte als companys, als rivals, a les regles del joc i a un mateix.

Tant de bo aprenguéssim a aplicar aquests valors a la nostra societat. Creure en el valor dels nostres individus, de l’esforç, de la constància i la feina ben feta. En el treball d’equip on tothom hi te el seu lloc. Només cal mirar les notícies per veure, però, com encara hi ha qui prefereix emmirallar-se en Lance Armstrong que en Sebastien Chabal.

Twitter @GuillemVA

Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 13/11/2013