dimecres, 27 de novembre del 2013

Violència cultural

Malgrat els avenços en polítiques d'igualtat més de 700 dones han estat assassinades per la seva parella els últims 10 anys, i s'estima que els casos de maltractaments lluny de disminuir haurien augmentat un 50% a Espanya des de 2006. Pitjor encara, la violència masclista està augmentant entre els joves, que utilitzen les noves tecnologies com a eina de control sobre la parella.
Les polítiques de prevenció de la violència de gènere estan fracassant, i no només per una qüestió de mitjans, que també. Estan fracassant perquè estan centrades en la lluita contra la violència domèstica en lloc de la lluita contra l’origen del mal, és a dir la banalització de cultura masclista a tots els nivells.
No és només un fracàs polític, és un fracàs de tots els agents de la societat. De les famílies que transmeten la idea de superioritat de l’home sobre la dona als fills. Dels polítics que pensen que no n’hi ha per tant. Dels educadors que no son capaços d’inculcar valors d’igualtat i respecte als infants. De les religions que toleren i aproven llibres que fomenten la submissió de la dona a l’home. Dels veïns que callen. Dels publicistes, la premsa i les productores de cinema i televisió, que difonen la cultura sexista i els valors patriarcals. Dels miserables que recorren a la violència per dissimular la seva mediocritat, sense entendre que el respecte i l’amor de l’altre no es pot imposar per la força. De les víctimes que acaten el paper de víctima sense veure que qui la vol posseir no la pot estimar. I dels homes que encara no entenen que el feminisme no és cosa de dones sinó de demòcrates.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 27/11/2013

dimecres, 20 de novembre del 2013

Gàngsters

L’any 2007 Goldman Sachs, primer banc d’inversió del món, va injectar massivament crèdits tòxics en el sistema vinculats a hipoteques escombraries, amagant als inversors que un dels seus clients havia participat en la selecció dels derivats de crèdits. Entretant, aquest va guanyar 1.000 milions de dòlars apostant per l’ensorrament dels títols que ell mateix havia col·locat, provocant la pitjor crisi econòmica des del crac del 29.
Tres anys més tard, l’autoritat reguladora del mercat financer dels EUA, la SEC, va presentar per primera vegada a la història una demanda a un tribunal civil, però aquesta es va tancar en fals amb el pagament de 550 milions de dòlars. És a dir, l’equivalent als guanys de 14 dies d’operacions o el que els americans anomenen peanuts.
Goldman Sachs també va participar en l’ocultació del deute grec preparant el terreny a la subhasta vergonyosa del seu Estat del ben­estar, i ha infiltrat el poder polític col·locant exmembres al tresor americà, als governs i al BCE.
L’agost passat va comprar a preu de saldo 3.000 habitatges per a joves a la Comunitat de Madrid, i ara aspira també a la compra dels 14.000 habitatges de protecció social que la Generalitat pretén vendre per complir els objectius de dèficit.
Per a ells la jugada ha estat rodona, gràcies a la complicitat dels governs europeus, l’FMI i el BCE, però la fallida moral del sistema ha causat violència i patiments a milions de famílies.
D’això a casa meva en diem crim organitzat, agradi o no als diputats i autoritats que s’escandalitzen quan algú els confronta, des de dins, a les conseqüències dels seus actes.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 20/11/2013

dimecres, 13 de novembre del 2013

Rugbi

En el món de l’esport hi podem trobar el millor i el pitjor de la societat. Des de valors fonamentals com l’esperit de superació, la cultura de l’esforç i la constància, fins a la xacra de la violència i el dopatge. En el seu vessant més amable és un terreny pur, sense trampa. Com més esforç, més resultats. Com més treball, més tècnica i excel·lència. Podem competir contra els altres, però en realitat sempre competim amb nosaltres mateixos, en una lluita sense fi per ser millors. Millors esportistes, millors persones.
Un dels esports que millor representa aquest sentiment és el rugbi. En ser un esport on el contacte físic està permès, pot semblar dur i fer cert respecte. Malgrat tot, és un dels esports més nobles i formadors que un jove pugui arribar a practicar. En ell el treball d’equip es nodreix de les característiques individuals de cada jugador de tal manera que tots els ingredients s’acaben combinant en un interès comú. Cal treballar la força, la velocitat i l’agilitat. Però aquestes no serveixen de res sense l’estratègia, la intel·ligència, el talent, el valor, l’esperit de sacrifici i el treball en comú. I per damunt de tot, el rugbi és una qüestió de respecte. Respecte als companys, als rivals, a les regles del joc i a un mateix.
Tant de bo aprenguéssim a aplicar aquests valors a la nostra societat. Creure en el valor dels nostres individus, de l’esforç, de la constància i la feina ben feta. En el treball d’equip on tothom hi te el seu lloc. Només cal mirar les notícies per veure, però, com encara hi ha qui prefereix emmirallar-se en Lance Armstrong que en Sebastien Chabal.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 13/11/2013

dimecres, 6 de novembre del 2013

Funcionaris

La setmana passada prop d’un seixanta per cent dels 1.200 votants a l’enquesta del Diari d’Andorra es va manifestar a favor de tornar a congelar els salaris del funcionaris l’any vinent. Xuclat per la inèrcia de la pregunta i en plena crisi econòmica, amb un sector privat agonitzant, per un moment vaig estar temptat de prémer sobre el sí.
La pregunta és perfectament legítima en ser un tema d’actualitat, però reconec que em va incomodar, perquè papallonejant per la xarxa en un moment de pausa, vaig estar ben a punt de deixar-me portar per la via de la facilitat i el victimisme basat en la meva perspectiva personal de les coses.
És un greu error caure en el discurs de la confrontació. Buscar culpables en moments de patiment és fàcil i perillós. A les portes de les eleccions en molts països europeus amb llarga tradició democràtica, la xenofòbia cala com el foc en els missatges dels polítics irresponsables, que pretenen així desviar l’atenció de la seva ineficàcia buscant una drecera fàcil per als il·lusos votants amb ànsia de respostes. La culpa és dels altres. Dels immigrants que delinqueixen, agafen els llocs de treball i treuen el plat de taula als il·lustres ciutadans de pota negra. Amb els funcionaris passa quelcom semblant. La confrontació entre sector privat i públic és un fals debat. El problema real és transversal, de rics i pobres, siguin empresaris o assalariats privats o públics. És de repartiment dels recursos. I mentre fixem l’atenció en les pagues dobles dels funcionaris, oblidem que amb la reforma tributària els bancs s’han estalviat enguany 30 milions en impostos. Entre altres coses.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 06/11/2013