dimecres, 18 de desembre del 2013

Gesticulant

Encara no m’ha acabat de quedar del tot clar si Thamsanqa Jantjie és un aprofitat sense vergonya ni escrúpols o un malalt mental. El cas és que el tristament famós intèrpret del funeral de Mandela ha deixat bocabadat mig planeta. Va deixar en evidència des dels organitzadors de l’esdeveniment fins als serveis d’intel·ligència americana, que van permetre que el president de la nació més poderosa del món fes el seu discurs a un parell de metres d’un energumen esquizofrènic, amb antecedents penals per robatori, estafa, violació i intent d’assassinat, i per acabar-ho d’adobar, prou jeta per posar-se al davant de centenars de milions d’espectadors sense més nocions del llenguatge de signes que els integrants de Martes y Trece.
Però ben mirat, Jantjie potser no és més que un cas extrem d’un mal molt estès. Si obviem que va esguerrar el que havia de ser una mostra de respecte a una de les figures més destacades de la nostra història, aquest pobre diable no és gaire diferent del típic echao palante que no s’arronsa davant de res. O dels personatges que triomfen als programes de telerealitat, disposats a qualsevol cosa per uns minuts de notorietat. O del gerent d’Ordino Studios i altres venedors de fum a càrrec de diner públic. O de tants professionals que assumeixen temeràriament responsabilitats per sobre de les seves competències. O d’aquells càrrecs públics catapultats al cim per raons que res tenen a veure amb la seva capacitat per gestionar la cosa pública. Alguns excel·leixen en l’art de l’aparença i la gesticulació, i els que no sempre poden recórrer a la pantalla de plasma.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 18/12/2013

dimecres, 11 de desembre del 2013

Exemplaritat

Autors i intel·lectuals de tot el món van presentar, a principi d’any, un manifest fent una crida als líders mundials per construir el que ells anomenen una “democràcia global”. Consideren que la primera urgència en aquests moments és la “civilització de la globalització” i que el gran desafiament de la humanitat rau en “l’extensió de la democràcia més enllà de l’Estat nació”. El filòsof Javier Gomá Lanzón denuncia que els darrers trenta anys “la filosofia contemporània ha desertat de la seva missió de proposar un ideal a la societat” i aposta per “l’exemplaritat com a principi necessari i organitzador de la democràcia moderna”. Defensa que no n’hi ha prou de complir la llei. Hi ha massa exemples que repugnen la sensibilitat social, que potser s’ajusten a la legalitat, però no a l’imperatiu de l’exemplaritat. Entretant a casa nostra, alguns continuen movent cel i terra per tal d’evitar la previsible i inajornable aprovació de l’IRPF al Consell General, disparant sobre els “traïdors a la pàtria” que l’han impulsat, i menystenint els parlamentaris que hi donen suport. La gran por, diguem-ho clar, és que el preu a pagar per una fiscalitat justa en la qual tothom pagui segons les seves possibilitats i que permeti acords de no doble imposició faci fugir els grans evasors, blanquejadors, corruptes i altres paràsits del sistema, que no tenen res a veure amb petits estalviadors estrangers. Doncs amb perdó del Sr. Nomen i la resta de paladins d’aquest sistema malalt, trobo que és una bona manera de matar dos pardals d’un tret i començar a bastir l’Andorra que els nostres fills mereixen.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 11/12/2013

dimecres, 4 de desembre del 2013

Conviccions absolutes

Quantes vegades al llarg de la història els humans devem haver arribat a creure que el nostre món, tal com el coneixíem, era el final d’un camí més o menys imperfecte?
Tenim grans aptituds per a l’autoengany, i vivim presoners de la nostra realitat, la nostra educació i les nostres creences. Qüestionar els valors socials establerts ens castiga automàticament amb un sentiment incòmode i profund de soledat que ens aboca a l’exclusió. La societat es defensa contra els canvis de manera violenta, fins i tot, curiosament, pels sectors de la societat que més els necessiten. Som porucs i conservadors, ens ve de fàbrica. Preferim allò conegut, encara que millorable, a arriscar-nos a caure en una realitat encara pitjor. Som una mica com el hobbit Bilbo Bolson resistint-se a canviar la seguretat de la seva monòtona existència per una aventura cap a terrenys desconeguts.
Però fins i tot el terreny conegut pot no ser tal com pensem. Csanád Szgedi era un home de valors absoluts. Criat per un pare profundament antisemita, va defensar les seves conviccions racistes i xenòfobes fins assolir el número dos del partit neonazi hongarès Jobbik, amb el qual va arribar a assolir una cadira d’europarlamentari. Però un dia la seva vida va canviar radicalment en descobrir que la seva mare era filla d’un jueu supervivent d’Auschwitz que en tornar al seu poble, on ja no quedaven jueus va decidir amagar la seva condició per por de més patiments. Avui Szgedi no només ha renegat de l’odi que sustentava la seva antiga vida, sinó que ha sabut reconstruir-se a si mateix integrant una nova visió de la realitat que l’envolta.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 04/12/2013