Encara no m’ha acabat de quedar del tot clar si Thamsanqa Jantjie és un aprofitat sense vergonya ni escrúpols o un malalt mental. El cas és que el tristament famós intèrpret del funeral de Mandela ha deixat bocabadat mig planeta. Va deixar en evidència des dels organitzadors de l’esdeveniment fins als serveis d’intel·ligència americana, que van permetre que el president de la nació més poderosa del món fes el seu discurs a un parell de metres d’un energumen esquizofrènic, amb antecedents penals per robatori, estafa, violació i intent d’assassinat, i per acabar-ho d’adobar, prou jeta per posar-se al davant de centenars de milions d’espectadors sense més nocions del llenguatge de signes que els integrants de Martes y Trece.
Però ben mirat, Jantjie potser no és més que un cas extrem d’un mal molt estès. Si obviem que va esguerrar el que havia de ser una mostra de respecte a una de les figures més destacades de la nostra història, aquest pobre diable no és gaire diferent del típic echao palante que no s’arronsa davant de res. O dels personatges que triomfen als programes de telerealitat, disposats a qualsevol cosa per uns minuts de notorietat. O del gerent d’Ordino Studios i altres venedors de fum a càrrec de diner públic. O de tants professionals que assumeixen temeràriament responsabilitats per sobre de les seves competències. O d’aquells càrrecs públics catapultats al cim per raons que res tenen a veure amb la seva capacitat per gestionar la cosa pública. Alguns excel·leixen en l’art de l’aparença i la gesticulació, i els que no sempre poden recórrer a la pantalla de plasma.
Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 18/12/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada