Maquiavel

A la pel·lícula La cortina de fum (Wag the dog), Dustin Hoffman i Robert de Niro encarnen un productor de Hollywood i un assessor de la Casa Blanca que s’alien per treballar en la reelecció d’un president dels Estats Units sospitós d’haver abusat d’una menor, inventant-se una guerra amb Albània per distreure l’opinió pública.

Pocs anys més tard els Estats Units, amb el suport d’Espanya i el Regne Unit, emprenien una guerra preventiva contra el mal envaint l’Iraq –passant per sobre del consell de seguretat de l’ONU i el dret internacional– sota l’amenaça d’un atac amb armes químiques que mai van existir.

A Anglaterra l’assessor polític Lynton Crosby en tan sols un any ha pogut reduir a la meitat el desavantatge de 10 punts del Partit Conservador davant dels laboristes. L’anomenat màgic d’Oz és –segons diuen– un home directe i malparlat de memòria prodigiosa, per qui el fi sempre justifica els mitjans. L’estratègia és tan poc original com eficaç: esprémer fins a les últimes conseqüències les debilitats humanes. Jugar amb la por, la xenofòbia, l’odi i la confrontació, emprant atacs despietats als adversaris farcits de mentides o mitges veritats, sense importar-li les seqüeles de la polarització de la societat.

S’ha imposat la necessitat de l’èxit a qualsevol preu, i l’explotació de les nostres debilitats funciona tan bé que hem renunciat a potenciar les nostres virtuts.

Plató va dir que “fins que el poder polític i la filosofia coincideixin del tot, les ciutats no tindran repòs dels mals”. Ja és mala bava, entre tots els filòsofs de la història, haver anat a triar Nicolau Maquiavel.

Twitter @GuillemVA

Publicat al Diari d'Andorra el 23/10/2013
Emès al programa Ningú és perfecte de Radio Valira el 23/10/2013