ELS INDIGNATS I PILAR RAHOLA

Benvolguda Pilar,

No ens coneixem però jo t'escolto i et llegeixo de tant en tant pels mitjans i t'haig de dir que en general, estigui o no d'acord amb tu, m'agraden la teva valentia i la manera que tens d'argumentar el que penses. Fins i tot em deixo enganxar pel teu sentit de la provocació quan intueixo al darrera un intent de rebutjar idees preconcebudes o políticament correctes.

Per això no em quadren els teus reiterats i insistents atacs contra una part de la ciutadania exercint el seu legítim dret de reclamar millores en el fons i en la forma als governs en l’actual sistema de representació democràtica.

Ens comentes amb habilitat que el moviment dels indignats no és homogeni, que el seu missatge no és clar, que es barregen ideologies de tot tipus, que molts dels seus eslògans són, com a mínim, innocents per no dir perillosos, immadurs o irresponsables, que s’hi barregen idealistes i oportunistes, pacifistes i violents, gent jove i gent gran, gent amb estudis i sense, gent de tot tipus que no sabrien posar-se d’acord al voltant d’un eslògan polític. Pitjor encara! Alguns fins i tot s’atreveixen a dir que no creuen en la política!

Tot això és cert, i la meva pregunta és “i què?”. No te n’adones Pilar de la pàtina esnob i classista de les teves afirmacions? Tan poca confiança teniu en la gent els que esteu acomodats en el regne de l’establishment? De debò penseu que hi ha el més mínim perill de revolució amb abolició de la democràcia i escombrada general de polítics i intel·lectuals ben pensants?

No creus que és una excel·lent notícia que la gent, amb els mitjans del segle 21 puguin pensar, opinar, interactuar i fins i tot organitzar-se al marge dels dogmes dels partits polítics i dels missatges patrocinats dels mitjans de premsa? No veus que, lluny de ser una amenaça, és un món ple de possibilitats que s’obre davant nostre?

Tu coneixes bé els límits del sistema, has tingut responsabilitats polítiques i malgrat tot el teu talent, també tu has patit l’alè al clatell dels qui decideixen mentre d’altres donen la cara. Que ho consideres un mal menor? Perfecte. Que no creus que això pugui canviar? Collonut.

Perquè aquest acarnissament contra gent que l’únic que vol, en síntesi, és que els governants recordin a qui representen, que recuperin el poder i l’orgull, que defugin els fatalismes i es posin les piles per treballar per un món més just, que les constitucions de la majoria dels països democràtics deixin de ser paper mullat, que els governs no es saltin les lleis que els seus parlaments voten, que estiguem tots a l’alçada de tants esforços de generacions passades que van lluitar pels nostres drets?

Si els governs han estat capaços, encertadament, de salvar el sistema financer, que siguin capaços també d’obligar-los a reparar els danys causats, en lloc de contemplar com xaiets com aquest va acumulant beneficis rècord mentre el món se’n va a fer punyetes.

Benvolguda Pilar, els indignats som tots, no es poden caricaturitzar i no saben totes les respostes, però saben una cosa que sembla que tu no vulguis veure, que la democràcia que ens venen i que tan noblement defenses fa temps que ens l’han segrestada, i més trist encara, que no sembla que puguin comptar ni amb la classe política ni amb certs intel·lectuals benpensants per rescatar-la dels organismes internacionals, tecnocràcies opaques i partitocràcies que es mouen al marge de la representativitat democràtica.

Atentament,

Guillem Valdés Alemany @guillevaldes