Aquest any la meva filla ha començat el batxillerat a l’escola Andorrana. Com molts altres joves de la seva generació, i les generacions precedents s’ha trobat davant la clàssica cruïlla on se’ns demana decantar-nos entre ciències o lletres.
La Clàudia sempre ha tingut una tirada literària, amb dos anys explicava contes llarguíssims, sempre li han encantat les històries, no li fa por implicar-se i donar la cara per alguna causa, encara que sigui una causa perduda i és capaç de llegir en un estiu el que jo llegeixo en 3 o 4 anys.
Però te un problema. No és dolenta en ciències.
Ella forma part de la segona categoria de joves que no pot triar sense problemes el futur que li agradaria. El primer grup el formen els que voldrien triar una opció però no hi arriben acadèmicament. L’altre grup el formen les víctimes del famós “tria ciències que t’obrirà totes les portes del futur, sempre hi seràs a temps de tornar a una carrera literària”.
De quin futur estem parlant?
Em sorprèn que 30 anys més tard els clixés continuïn sent els mateixos que quan jo era estudiant. Em fa pensar en un tuit que va penjar un amic meu, el Bernat Escoda, l’altre dia a la xarxa, que deia “hem tocat fons... continuem excavant”.
La nostra societat evoluciona fruit d’un treball d’equip on ens compensem els uns amb els altres. Tal i com ho veig, i simplificant molt, els racionals, o els de ciències son el motor de l’evolució, però els pensadors, els humanistes, o els de lletres son el volant.
La nostra societat actual s’ha rendit sense condicions a la dictadura del possibilisme i del fatalisme. El possibilisme, per deformació professional dels científics, economistes i tecnòcrates que necessiten reduir-ho tot a l’escala d’una fórmula matemàtica per poder dormir a la nit. I el fatalisme, perquè els poders polítics no són capaços de mirar més enllà dels límits que ens marquen els primers.
La nostra societat actual està descompensada, té un motor com no l’havia tingut mai en la història, però avancem a tota velocitat sense cap rumb marcat.
No podem demanar més dels científics, economistes i tecnòcrates. Prou fan ells d’assumir unes tasques que matarien d’avorriment al comú dels mortals. Fan allò que saben fer, i ho fan bé, massa bé i tot. Ja fa temps que van molt per endavant dels pensadors.
Mario Vargas Llosa va dir, referint-se a la literatura, el dia que li van atorgar el premi Nobel:
“Seríamos peores de lo que somos sin los buenos libros que leímos, más conformistas, menos inquietos e insumisos y el espíritu crítico, motor del progreso, ni siquiera existiría. Igual que escribir, leer es protestar contra las insuficiencias de la vida. Quien busca en la ficción lo que no tiene, dice, sin necesidad de decirlo, ni siquiera saberlo, que la vida tal i como es no nos basta para colmar nuestra sed de absoluto, fundamento de la condición humana, y que debería ser mejor”.
La nostra capacitat per qüestionar-nos ha quedat massa reduïda. Comença a ser l’hora que els pensadors, els literaris i els filòsofs recuperin el terreny perdut i reivindiquin el seu paper dins la nostra societat.
Ha arribat el moment que els polítics es comencin a preocupar més de cap a on hem d’anar, i no tant dels límits artificials imposats.
És hora de començar a somiar, conscients de la situació actual, però sense ser presoners d’aquesta fugida suïcida endavant a la qual ens estan portant. És hora de trencar límits i barreres imaginàries.
El futur és incert, però sabem del cert que els humans tenim capacitats diverses que hem de saber conjugar pel millor resultat possible del conjunt de la societat.
I per favor, no vulgueu que la meva filla es passi la vida calculant estructures, que prou trista està la cosa.
@GuillemVA
Pel programa ningú és perfecte de Radio Valira. Emès el 05 d'octubre de 2011
La veritat que a mi també m'ha sorprés molt que encara existeixin els mateixos tòpics que quan jo estudiava.... Podriem dir que seria del tot inacceptable que des d'allà on se suposa que tot s'adapta al "nou mon", "les noves tecnologies"; és a dir, l'educació, continuïn existin una sèrie de tòpics que del cert als predecessors de na Clàudia no ens han portat enlloc.
ResponEliminaNo hauria d'exisitir aquesta barrera que si ets bó en una cosa no ho pots o no ho hauries de ser en un altra...
L'experiència ens ha demostrat que acabem essent bons en allò que ens apasiona, en allò que ens treu la respiració, que ens crea expectativa abans de començar i excitació en dur-lo a terme... Però malahuradament la situació actual ens fa escollir.... i no sempre el que escollir a una etapa com ara l'adolescència és realment el que volem... hi han masses factors externs que ens condicionen i no ens permeten ser tant objectius com hauriem...
Crec que si en aquests moments na Clàudia fos filla meva intentaria que escollis allò que li fa bategar el cor... que la fa sentir plena, perquè al llarg dels anys, sigui quin sigui el camí que la vida li depara, mai es traicionarà a ella mateixa.
Natalia Cusnir
O pot ser qui condueix la nau, ha premut a fons sobre l'accelerador i s'ha tornat boig. Jo no crec que no tinguem conductor, ans al contrari que s'ha trastocat amb els diners... i parlo en general a nivell mundial.
ResponEliminaPer una vegada (ja t'ho vaig dir) discrepo. No crec que haguem de dividir la gent en ciències o lletres. En el teu escrit perpetues la discrimació, encara que sigui en clau inclusiva. Crec que la bona opció no consisteix en crear grups que integrin gent de lletres i de ciències, sinó que passa per oferir a les persones una formació integral. Un físic pot ser espiritual(David Jou), un professor de càlcul d'estructures un poeta (Joan Margarit), un somiador un gran empresari (Steve Jobs)...Les persones som polièdriques, complexes i plenes de possibilitats. Pots ser un gran dibuixant cde còmics i fantàstic metge, un conductor de palets en un magatzem amb una sensibilitat especial per la cura de les papallones, un imbècil amb una capacitat meravellosa per dibuixar móns diferents...El sistema educatiu actual enlloc de potenciar les nostres capacitats s'entesta en fer-nos encaixar en un sistema deficient, castrador i uniformador que - en això sí estem d'acord- l'únic lloc on ens porta és la deriva.
ResponEliminaDoncs, mira. Hi estic d'acord. Hauriem de tenir tots unes capacitats o aptituds més transversals davant la vida, ens facilitaria molt les coses. Tanmateix, es pot ser més o menys polivalent, cadascuú te el seu propi centre de gravetat natural, i la societat hauria de saber potenciar les aptituds inherents a la persona millor del que ho està fent. I continuo pensant que la societat continua immersa en una fugida endavant deguda a la recerca de resultats de sectors molt organitzats i potents al marge de tota reflexió, de la ètica i el sentit comú.
ResponEliminaGràcies pel comentari!!
Crec que hauríeu d'informar-vos una mica més de les bases psicopedagògiques del Sistema Educatiu Andorrà i de quin és el projecte que té el ministeri d'educació entre mans, és utòpic, però no va a la deriva , la direcció és la formació integral de la persona i no té res a veure amb els àntics plans d'estudis.
ResponEliminaHola, hi tinc els meus tres fills i m'agraden les bases del sistema educatiu andorrà, en particular l'atenció a la diversitat dels alumnes, que sobre la pràctica s'implementa amb més o menys encerts. No és el sistema educatiu el que va a la deriva en el meu escrit, és la societat.
ResponEliminaGràcies per opinar!!!
Ciències o lletres? Clàssica cruïlla? Mateixos clixés que fa 30 anys?barreres? sistema deficient, castrador i uniformador? si us mireu http://www.xena.ad/adbatx/index.php/mgpla-destudis/plaestudisbatxilleratpresencialplhttpdestudis/ veureu els diferents tipus de batxillerat que hi ha: científic i tecnològic, artístic i de la comunicació, econòmic i social, humanístic i lingüístic i dins cadascun trobareu la varietat d’assignatures obligatòries i optatives , res a veure amb els sistemes de fa 30 anys,segur que no és perfecte però intenta que les dues disciplines –si es pot dir així- es conjuguin, però clar l'evolució és lenta només ens hi anem aproximant. Això s'ha de valorar. Tenim un Sistema Educatiu del que hauríem d'estar orgullosos i és la nostra societat que l'està creant. No m'agrada la visió fatalista dels vostres comentaris perquè realment estem buscant que tothom trobi un lloc on poder desenvolupar les seves capacitats.
ResponEliminaHola de nou!
ResponEliminaJo n'estic d'orgullós del nostre sistema educatiu. I valoro molt la feina que s'ha fet i s'està fent cada dia, no pretenc atacar la feina de ningú. Només pretenc exposar la meva opinió que la societat actual té tendència a sobrevalorar en excés les formacions científiques i reivindico la importància de la vessant humanística. És només el meu punt de vista. No pretenc ser fatalista sinó crític en sentit constructiu.
Li agraeixo de nou el seu comentari i l'enllaç.
Doncs les seves pretensions no queden reflectides en l’article, i per a ser constructiu un ha de conèixer totes les opcions que dóna el batxillerat Andorrà i a mi em sembla que està poc informat.
ResponElimina