Fa uns mesos se’m va posar entre
cella i cella tocar la
cançó Snow de Red
Hot Chili Peppers a la
guitarra. Era com una fita per provar les meves habilitats i
la vaig tocar obsessivament durant dies i dies. Malgrat tot, només fa quatre
anys que vaig a classes de guitarra i me’n adono que el meu nivell no dóna per
tant, encara.
En el fons de mi mateix sabia que
encara no estava preparat, que per molt que m’agradés la cançó, ni que fos per
respecte als músics professionals, tot necessita el seu procés de maduració.
Calen fites i somnis per complir,
ens ajuden a avançar i a millorar cada dia, però també és bo saber quins són
els nostres límits. I hem de ser conscients que tota fita necessita d’un camí
per recórrer.
En el dia a dia trobem milers
d’exemples que ens recorden que hi ha un ordre natural en totes les coses, que
no ens poden saltar etapes, ni començar les cases per la teulada, per moltes
ganes que tinguem de veure la casa acabada.
La feina del dia a dia i
l’esperit de superació ens poden fer assolir reptes que quan estem desanimats
no gosaríem somiar. Però és necessari viure en el present i ser coneixedors de la
nostra realitat.
Massa sovint ens quedem
palplantats esperant que la vida canvïi per art de màgia, que ens toqui la
loteria o que els polítics trobin solucions miraculoses a tots els mals.
Personalment només crec en la màgia dels sentiments i en la força de voluntat,
sé que les possibilitats que em toqui la loteria són remotes i penso que els
polítics no podran fer miracles si no tenen al darrera una societat implicada
que els empenyi en la direcció correcta.
Ens han volgut fer creure que ens
podem guanyar la vida sense treballar, fer el dinar sense res a la nevera i
trobar la felicitat sense sortir-la a buscar.
La música és una bona metàfora
del que passa a la vida real. Com en els sentiments, en la feina, l’educació i
la majoria de les coses que formen la nostra realitat no es pot fer trampes.
Són terrenys immunes al poder i als diners, només depenen del nostre talent i
la nostra constància.
La bona notícia és que després
d’assumir que no tinc –encara- nivell per fer certes coses amb la guitarra se
m’ha acudit provar una altra cançó amb la qual estava encallat des de fa un
parell d’anys. He pogut comprovar que sense adonar-me’n, mentre he anat buscant
noves fites, les classes de guitarra han anat deixant empremta i ara ja puc
tocar Signe d’Èric Clapton amb la
guitarra acústica sense massa dificultats.
Jo encara no toco Snow com cal, però continuaré
practicant. Com diuen els Rollings, no podem aconseguir tot allò que voldríem,
però si ho provem, de vegades acabem trobant allò que necessitem.
Twitter @GuillemVA
Pel programa Ningú és perfecte de
Ràdio Valira, emès el 22/02/2012
Cuando crezcas, descubrirás
ResponEliminaque ya defendiste mentiras,
te engañaste a ti mismo
o sufriste por tonterías.
Si eres un buen guerrero,
no te culparás por ello,
pero tampoco dejarás
que tus errores se repitan.
Pablo Neruda
En eso estamos.
EliminaPerquè molts dels millors comentaris són anònims?
Moltes gràcies per aquesta cita de Pablo Neruda