FENÒMENS D’ARROSSEGAMENT

Quan em costa trobar un tema pel meu article setmanal, sovint passo uns minuts buscant aleatòriament per internet per ajudar-me a trobar la inspiració. Una de les meves fonts preferides de temes, idees i viscuts interessants és la contraportada de La Vanguardia.

En la del passat dinou de març, el doctor en ciències Patrick Drouot ens explica com l’inventor del rellotge de paret – un holandès anomenat Huygens- va comprovar que en donar corda a tots els seus rellotges- passada una estona- tots acabaven sincronitzant-se amb el rellotge més gran. És el que ell anomena el fenomen d’arrossegament.

El cos humà està regulat per una sèrie de rellotges bio-corporals que fan funcionar el sistema. Drouot defensa la tesi segons la qual, el cor és el rellotge més gran o dominant del cos humà, i que aquest té la capacitat de condicionar la resta de rellotges secundaris com el del sistema nerviós central o el del sistema hormonal. Quan una persona està en un estat, el qual  ell anomena coherència, és a dir, en una situació de comoditat i harmonia amb el seu entorn, el seu cos es torna eficient i és capaç per ell mateix de guarir ferides, traumatismes o malalties.

En la mateixa línia,  la psicòloga Martha McClintock va publicar l’any 1971 a la revista Nature les seves investigacions sobre la sincronització menstrual de grups de dones que conviuen durant llargs períodes de temps. Va conèixer un grup de set dones socorristes que van començar l’estiu amb períodes completament diferents i passats tres mesos menstruaven pràcticament el mateix dia, i va estudiar una residència universitària amb cent trenta cinc estudiants, amb resultats idèntics entre companyes d’habitació o amigues íntimes. Aquest fenomen s’atribuiria anys més tard a l’efecte de les feromones.

Segurament trobaríem aquest fenomen d’arrossegament en molts altres terrenys, com la pèrdua d’objectivitat quan ens fonem en un col·lectiu seguint un partit del nostre equip de futbol, o quan defensem el partit polític que vàrem votar les últimes eleccions o ens deixem portar per corrents de pensament que no ens són propis pel simple fet de ser assumits com a veritats absolutes per la majoria.

El filòsof Aurelio Arteta – en una altra contra de La Vanguardia- carregava contra els tòpics i explicava que “ens sentim més segurs en grup: si una opinió és compartida, sembla més fundada”. I afegia què:  “les idees estan per ser rebolcades i esquinçades... cal perdre el respecte a les idees per no perdre’ns el a nosaltres mateixos”.

És desesperant veure com regeix el pensament únic en els dirigents polítics d’Europa.

Abans d’ahir,  Mariano Rajoy declarava que la única alternativa a les retallades era la intervenció. Que “són conscients que hi ha molts espanyols afectats, però que no hi ha més remei”. I afegia, que si ho hagués fet el govern anterior ells haurien pogut retallar divuit mil milions menys.

És difícil escapar del pensament únic perquè ens adaptem al rellotge de pensament més gran. El que predomina a la premsa escrita i a la televisió, el que bombardegen contínuament els dirigents polítics en declaracions carregades de dramatisme exhortant-nos a acceptar sang, suor i llàgrimes amb valor, dignitat i sentiment patriòtic.

Però les coses poden canviar. Cada cop costa menys trobar a la xarxa opinions autoritzades de filòsofs, economistes, premis Nobel i catedràtics de renom que sense comptar amb els mitjans de difusió de l’establishment es van difonent entre la gent sense fer soroll.

A títol d’exemple, en un article del seu blog, el catedràtic Vicenç Navarro es demanava “perquè no, una banca pública?” explicant l’exemple del banc estatal de Dakota del Nord als Estats Units. Aquest banc, amb noranta anys d’antiguitat té prohibit realitzar inversions en activitats especulatives, està obligat per Llei a invertir en el seu propi Estat i ha estat un dels bancs més solvents i menys afectats per la crisi financera en prevenir la bombolla immobiliària evitant les hipoteques escombraria.

Potser no falta tant per què arribi el dia que els ciutadans ens acabem sincronitzant, que acabem amb el maleït pensament únic i puguem dir als dirigents que si ells no estan disposats a actuar, ja ho farem nosaltres.

Twitter @GuillemVA

Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 04/04/2012