Política líquida

La política tradicional, la de confrontació d’idees, la de diversos models de societat i de grans plantejaments filosòfics està greument ferida. Ha deixat pas a la política líquida on els partits busquen “transversalitats” i adapten el seu missatge en funció de les exigències del mercat electoral.

Estem governats per una plataforma política amb un ideari voluntàriament poc definit, que va arrasar a les darreres eleccions generals amb un programa sense contingut polític, al voltant de la idea de la necessitat d’un canvi lligada a una situació excepcional. Si més no, una manera hàbil de reunir valors d’orígens diversos i de tornar a il·lusionar un electorat cada cop més distanciat de la classe política.

Mentre, una facció del fracturat Partit Socialdemòcrata -únic partit a l’oposició-, assumeixen públicament que els perjudica definir-se clarament d’esquerres, i reclamen -per recuperar els vots perduts que els van permetre governar- tornar a mirar cap al centre, això si “des de l’esquerra”.

La tendència, aquí i arreu, és diluir tant com calgui la càrrega ideològica de les propostes per arribar al màxim nombre d’electors possible, i un cop al poder, fer el que es pugui deixant-t’hi el mínim de plomes.

Dec ser un romàntic, però en un moment en què els desequilibris socials són més propis del segle XIX que del XXI, cal més que mai que torni la política amb majúscules, amb partits que defensin valors clars, sense ambigüitats ni complexos, ni pors ni compromisos estranys. Que la política al servei de les persones guanyi -per una vegada- la política amb la única vocació d’assolir el poder.


Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 27/02/2013