Lliscant pel costat fosc

L’última vegada que vaig sentir la frase “si no estàs amb mi ets el meu enemic” va ser de la boca d’en Darth Vader a l’episodi III de la guerra de les galàxies. George Bush fill va dir quelcom semblant després dels atemptats de l’onze de setembre de 2001 acusant de terrorista qui no li fes costat, Lenin abans que ell l’any 1920, i fins i tot Jesús, molt abans va sentenciar que “el que no està amb mi està contra meu”.

Aquests són només alguns exemples d’una argumentació tant vella com el món.

Intel•lectualment, i parlant des de l’agnosticisme, només en un dels quatre casos anteriors es pot arribar -no sense esforç- a justificar una postura tant radical: en el de la religió, on el dogma, per definició, preval sobre el raonament. És una qüestió de fe, o hi creus o no hi creus, o estàs amb mi o estàs en contra.

En canvi, la resta de casos corresponen a una forma esbiaixada i malaltissa d’entendre la confrontació d’opinions en un sistema democràtic.

El dret a discrepar no només és bo, és necessari, però el fet de discrepar implica assumir el risc d’equivocar-se. Pitjor encara, el risc de no equivocar-se i trobar-se en minoria.

Només cal fer un repàs per sobre a la premsa local per adonar-nos que de postures radicals n’hi ha tantes com vulguem trobar. Fer per a vianants l’Avinguda Carlemany, el matrimoni gai i les línies vermelles o les guerres internes de partits només en són tres exemples. Em fan pensar que potser tenim massa cavaller del costat fosc i poca gent amb ganes de sumar, de convertir els problemes i les diferències de criteri en oportunitats de millora i de progrés.

Twitter @GuillemVA
Diari d'Andorra, 06-03-2013