Potser seria injust atribuir únicament l’oportunitat d’aquestes dos iniciatives del PS a la recerca de credibilitat en un moment particularment difícil -per dir-ho suament- d’aquest partit. Però sigui quina sigui la motivació no hem d’oblidar que al darrere hi ha les vides de les persones en joc. Hi ha una societat representada democràticament al Consell General.
Davant una pregunta difícil, inesperada, en directe, i en una ràdio estrangera Toni Martí va obviar les pressions i va estar a l’alçada del seu càrrec, en afirmar que els parlamentaris es deuen als seus ciutadans i que per tant han de poder votar amb llibertat qüestions com el matrimoni gai o l’avortament. La sinceritat, o la por de sortir a les portades internacionals en una mala postura el van portar a fer el que no han gosat, ni l’executiva del seu partit, ni el grup parlamentari, provant de separar sensibilitats personals i la responsabilitat dels càrrecs públics. Com si en accedir a un càrrec públic deixéssim de ser persones.
Ja vam caure al parany de la possible crisi institucional l’any 2005. Amb tota humilitat, ens vam equivocar en permetre que es traslladés als parlamentaris un problema i una responsabilitat que no els corresponia. Quan, en una democràcia parlamentària el sentiment majoritari d’una societat xoca amb el d’un cap d’estat, el problema és del cap d’estat, no dels representants del poble.
Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 13/03/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada