A tots -o a gairebé tots- ens remou veure situacions dramàtiques que impliquen víctimes de guerra, atemptats, explotació infantil, fam i malalties oblidades a casa nostra, però que a poques hores de vol causen estralls. Però per egoisme, impotència o simple supervivència acabem foragitant-les per, amb prou feina, encarar el nostre dia a dia.
Ens passa una cosa similar quan assistim passivament en el nostre entorn proper a casos flagrants d’amiguisme, nepotisme, ús d’informació privilegiada, plecs de bases fets a mida i un llarg etcètera d’injustícies, abusos de poder i perversions del sistema.
Quan del presumpte abús se’n beneficien els altres, la majoria està d’acord en posar el crit al cel, això si, en cercles controlats i amb la boca petita. Alguns per prudència o por, altres simplement, per estar en situació de poder reclamar, quan toqui, la seva part del pastís.
I és que els abusos de poder i la corrupció no deixen de ser oportunitats, dreceres cap a l’èxit o una vida acomodada per moltes persones que serien incapaces d’arribar-hi per mèrits propis.
És massa fàcil deixar a parir els polítics, quan aquests, en el pitjor dels casos son simplement una mostra representativa de la societat que representen. La gran majoria intenten ser útils a la comunitat, i els que no, no son diferents de molts dels seus votants. A uns i altres, l’andorranitat, els principis i els ideals se’ls acaben quan se’ls toca la butxaca o alguna situació de privilegi inconfessable. El més trist de tot plegat, és que el clientelisme forma part de la vida política per que una part de la societat així ho vol.
Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra, el 20/03/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada