dimecres, 19 de febrer del 2014

Diàleg

En català, la paraula governar té vàries accepcions, generalment lligades a la idea de dirigir o guiar, ja sigui un vehicle, una persona o un país. Curiosament la primera accepció de governar segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola és la de “manar amb autoritat o regir alguna cosa”. Així ho deu entendre el Partit Popular si ens atenem a la seva ofensiva en tota regla contra els drets i les llibertats dels seus ciutadans, i els que pensen, en general, que la democràcia no és més que una eina útil per sotmetre els ciutadans als interessos d’unes elits. Però ni els canvis impulsats pel Partit Popular ni la seva Llei sobre seguretat ciutadana són suficients per si mateixos; els cal elaborar una estratègia per garantir la seva perdurabilitat. Aquesta tasca recau en el ministre d’Educació espa­nyol, Juan Ignacio Wert. La seva reforma pretén reduir en un 75% les hores lectives de filosofia i laminar significativament la formació artística. És a dir, reduir a la mínima expressió el pensament crític i la creativitat en el país dels toros, els grans clubs de futbol i l’omnipresent teleescombraria. Panem et circenses, tradició i pensament únic. Els ingredients màgics per poder dirigir una població adormida sense ni tan sols haver d’embrutar-se les mans. Abans, però, els cal silenciar els pensadors com Jürgen Habermas amb la seva defensa del diàleg en “l’esfera pública” com a eina necessària per formar consens, afavorir canvis i reforçar la societat. Un diàleg com el que, relegat als cafès i salons literaris del segle XVIII, va donar peu l’any 1789 a la Revolució Francesa.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 19/02/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada