dimecres, 12 de febrer del 2014

Esport

La redacció dels programes electorals sol ser un treball d’equip, o d’equips de persones més o menys entesos o interessats en algun tema concret, sota la supervisió de l’executiva del partit. No hi ha temes més polítics que altres. La simple decisió de donar-li més o menys importància ja és una decisió política. Un dels temes que poden semblar no tan polítics és l’esport, si més no en el sentit que difícilment faria perdre o guanyar unes eleccions. Recordo la redacció d’un programa comunal, on vam acabar caient en els tòpics de sempre segons els quals l’esport és una activitat vital per a la societat. A part de la seva aportació a la salut física, aquest fomenta els valors essencials de la competició, la superació, el respecte a les regles i als rivals, el joc net i el saber perdre. Vaja, que si ens arriben a deixar una mica de corda hauria faltat poc per acabar proposant que els consellers anessin als plens de comú en shorts.
Costa molt avui en dia identificar clarament aquests valors més enllà de l’esport de base. L’esport professional ha degenerat en un negoci on l’esportista és la mercaderia en mans de directius, advocats i patrocinadors de grans marques, i tant se val si aquestes representen corporacions o països que vulneren sistemàticament els drets humans.
A Rússia els Jocs han estat l’excusa perfecta per invertir més de 50.000 milions de dòlars. Coubertin, per qui l’important era participar, cercava la unió dels homes al voltant de l’esport. A Sotxi l’important també serà participar, però en el negoci. Quant a la unió dels homes, en fi, com menys ambigüitats millor.

Twitter @GuillemVA
Emès al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira i publicat al Diari d'Andorra el 12/02/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada