dimecres, 31 de juliol del 2013

George S. Patton

L’Estat espanyol dóna per perduts uns 36.000 dels 52.000 milions d’euros de diner públic injectats en les antigues caixes nacionalitzades.

Si no fos per la dramàtica situació a la qual es veuen abocades milions de famílies a Espanya, la notícia faria gràcia i tot. No tant pel contingut com per la forma. “Lamentem comunicar-los que 36.000 milions dels seus impostos que vam desviar de les seves prestacions socials, l’educació dels seus fills, la sanitat i les seves pensions s’han extraviat a causa d’uns mals resultats del fons de rescat.”

El més sorprenent és la passivitat amb la qual els ciutadans han encaixat la notícia. Jo mateix he dubtat d’escriure sobre aquest o qualsevol altre tema, per no fer-me repetitiu. Potser el que passa és que és la primera vegada que veig un partit de dretes exercir el poder sense complexos, políticament, econòmicament i ideològicament. Resava un rètol del 15-M que gràcies al PP sabem què és un govern de dretes, i gràcies al PSOE no tenim ni idea de què és un govern d’esquerres.

M’entristeix veure com se’n surten. Com comencem a trobar normal que algú pugui anar dos anys a la presó per robar menjar per als fills, mentre que una casta d’intocables roben els estalvis de milions de treballadors i diuen que no pensen tornar-los. Com no tots som iguals davant la llei. Com uns tenen drets i els altres només deures. A poc a poc ens vencen les resistències i dibuixen un món de vençuts i vencedors. I me’ls imagino jugant a ser Déu, somrient, com el general George Patton davant els cossos escampats al camp de batalla exclamant: “Que Déu em perdoni, però adoro tot això.”

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra en 31/07/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada