Vacances

M’encanta viatjar, conèixer llocs nous, cultures i punts de vista diferents, però hi ha un lloc al qual no he fallat ni un sol estiu de la meva vida, encara que sigui per uns dies. De vegades hi arribo massa estressat per gaudir-lo com cal. L’esprint final abans de vacances sol ser tan demolidor com reparadors els dies de calma posteriors. Preparatius de vacances, entregues finals de feina amb imprevistos i urgències d’última hora que s’afegeixen a la resta de compromisos ja difícils de complir per ells mateixos. Quan arribes, encara necessites un temps per poder sentir-te com si mai haguessis marxat. Desfer les bosses, ins­tal·lar-te, fer les compres i saludar els familiars i coneguts que intenten endevinar qui és aquell intrús de pell blanca que se’ls acosta amb aquella cara de supervivent de guerra.

Però a poc a poc, la transformació es va produint, com un viatge en el temps, o el despertar d’un somni confús.

45 anys no passen sense deixar rastre, ni en les persones, ni en un poble. Les platges han quedat petites davant els nous carrers i edificis. La nova aparença podria distreure els nouvinguts de l’encant que s’hi amaga, però jo encara hi veig els camins de sorra que duien a la platja quan era petit, amb horts desbordant de tomàquets i llegums. Malgrat el pas del temps i les nostres cicatrius –externes i internes– m’adono que en algun nivell tot segueix igual.

Les vacances a Tossa són com un retrobament amb un vell conegut, un viatge interior que em mostra el camí fet, però també la distància què m’allunya dels somnis d’infància. Per això estan els propòsits d’estiu, suposo.

Twitter @GuillemVA

Publicat al Diari d'Andorra el 07/08/2013