La setmana passada es va celebrar la 24a Trobada empresarial
al Pirineu, on entre altres notícies, el cap adjunt del gabinet del
vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, va manifestar
públicament que la UE “no ens obligarà a res” referint-se al percentatge de l'IRPF
a Andorra.
La implantació d’aquest impost de tipus directe és objecte de
debat i polèmica pel fet que aquest vingui més o menys imposat pels països del
nostre entorn, o per estar impulsat per un Govern i una majoria parlamentària
que no el duien al seu programa.
Curiosament, i al contrari del que ha passat amb altres
temes, l’anunci de la imminent implantació de l’IRPF no ha aixecat cap
revolució ciutadana, però sembla inquietar profundament alguns sectors de la
població. A nivell de partits, només el Partit Liberal s’ha manifestat
frontalment en contra de l’impost. La resta de veus crítiques estan directament
lligades a alguns sectors del mon empresarial. Són les veus dels que volen
exprimir la mamella de la opacitat fiscal en benefici propi fins les últimes
conseqüències.
Que ningú s’enganyi, l’IRPF no és un factor d’agreujament de
la crisi com ens volen vendre des d’alguns sectors. L’IRPF és una eina
absolutament imprescindible per completar el mapa impositiu del nostre país.
Sense un sistema impositiu complet l’estat no estarà mai en disposició de poder
aplicar el mandat constitucional per que tothom pagui en funció de les seves
possibilitats. L’IRPF no és un drama, és una eina de justícia social per evitar
el frau i els abusos. L’ús que se’n faci dependrà de la voluntat política dels
governants.
Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 12/06/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada