Els partits polítics es fan i es desfan amb una facilitat sorprenent al ritme d’interessos i afinitats tribals: AND, CNA, ND, UL, PLA, PD, PS, CDA, RD, UP, APC, Verds, PRA, DA, en són alguns exemples.
Tret d’alguna honrosa excepció, la lluita pel poder ha estat el motor de creació i la causa de la dissolució de molts d’aquests partits.
Va ser la lluita de poder qui va motivar que el partit liberal original d’Andorra la Vella i Escaldes es diluís dins d’UL, en coalició amb partits de caire parroquial que poc devien sospitar del contingut de l’ideari liberal, ni falta que va fer. Aquesta formació es va transformar en el PLA, però la motivació original de sumar, en detriment de la recerca d’una unitat ideològica va ser la llavor de la seva caiguda uns anys més tard.
Tampoc se n’escapa el Partit Socialdemòcrata. Després de 14 anys a l’oposició i davant un partit liberal debilitat, es van buscar nous electors de centre, fent l’ullet de passada als ciutadans decebuts de centre dreta. Per no decebre els nous votants, el PS dona una imatge continuista i és escombrat del govern després de dos anys agònics al poder que els han dut a l’actual cul-de-sac.
El destí de Demòcrates per Andorra està encara per escriure, de moment però sense una ideologia identificable.
Avui preval la famosa màxima que la primera aspiració de qualsevol partit és governar. Discrepo. L’aspiració de qualsevol partit hauria de ser la coherència, la defensa dels seus valors i la voluntat de servei a la societat. Si toca, governant, i si no toca, fent sentir la seva veu i generant debat d’idees.
Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra, el 17/04/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada