Seguim somiant

La setmana passada em vaig deixar portar pel meu costat més idealista, tot somiant amb la possibilitat que Andorra liderés una moció a l’ONU per eradicar l’especulació sobre la fam, les malalties o les vides humanes. Avui vaig més enllà.

En èpoques d’abundància poc ens ha importat si la nostra prosperitat venia de l’acord duaner, del contraban de tabac, de l’evasió fiscal, o del sistema de prestanoms. Tot un país, hereu de la cultura de l’esforç, la mesura i la prudència, ha posat el seu destí en mans de situacions circumstancials depenent de l’exterior, menystenint la possibilitat de crear riquesa interior per mèrits propis. Ens hem malacostumat al diner fàcil, fins el punt de fer-nos oblidar la nostra autèntica vàlua, la nostra ànima. Estem tan centrats en els inconvenients de la nostra petitesa i en la dependència de la salut econòmica dels nostres veïns, que hem acabat oblidant els nostres punts forts.

Andorra és un meravellós país de muntanya, amb centenars d’aspectes que ens fan únics i atractius pels nostres visitants, i amb un gran potencial humà. Som un país de natura amb una seguretat ciutadana envejable, i un estat de dret modern i democràtic. L’ús del faristol de l’ONU hauria de servir per fer alguna cosa més que l’andorrà.

Continuo somiant en un país referent del turisme de natura, amb una gran oferta comercial i cultural. En fer de la Universitat d’Estiu una plataforma de debat i progrés dels valors humans i la democràcia a escala mundial. I, per somiar que no sigui, en no tornar a dependre del diner fàcil, ja sigui en forma de contraban, de paradís fiscal o de casino.

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra, el 10/04/2013