107 vots a favor, 52 abstencions i 14 vots en contra. Aquest ha estat el resultat de la votació a partir de la qual Palestina passa a ser membre de ple dret de la UNESCO.
Aquest organisme de l’ONU, les sigles del qual signifiquen Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, es va crear en acabar la segona guerra mundial, l’any 1945, amb l’objectiu de “crear les condicions adients per al diàleg entre les civilitzacions, cultures i els pobles fundat en el respecte dels valors comuns”.
El passat 23 de setembre l’Autoritat Nacional Palestina va fer la demanda d’ingrés a la UNESCO, i el comitè executiu hi va votar a favor el dia 5 d’octubre, quedant només l’escull de la votació dels països membres durant la Conferència General que es va produir dilluns a París.
Mentre encara ressonava l’ovació dels 107 països que hi van votar a favor, les reaccions dels països detractors no es va fer esperar.
Estats Units, Israel, Canadà i Alemanya són alguns dels 14 estats membres que hi van votar en contra.
La primera potència mundial ja va avisar que si es produïa el vot a favor retiraria automàticament tota ajuda econòmica a la UNESCO, emparada en una llei dels anys 90 segons la qual els EEUU no poden finançar cap organisme que accepti Palestina com a membre. A poques hores de la votació va fer efectiva l’amenaça bloquejant una transferència en curs de 60 dels 80 milions de dòlars anuals aportats pels EEUU, és a dir, el 22% del pressupost de l’organisme. Les declaracions de la portaveu del departament d’estat Victòria Nuland sobre el resultat de la votació són contundents: “És lamentable, prematur i soscava la nostra fita compartida d’una pau justa, duradora i exhaustiva a l’Orient mitjà”. L’ambaixadora dels EEUU a l’ONU Susan Rice, va més lluny encara i no s’està de amenaçar directament la UNESCO :”La votació d’avui no és un substitut de les negociacions directes, sinó que és molt perjudicial per a la UNESCO”.
Pel seu costat, Israel no es queda curt. Poques hores després de la votació el ministeri d’exteriors difon un comunicat declarant que “L’estratègia palestina a la UNESCO i les passes similars en altres organismes de l’ONU suposen un refús als esforços de la comunitat internacional per avançar en el procés de pau”. L’endemà, després d’una reunió d’urgència dels 8 principals ministres s’anuncia la construcció de 2000 nous habitatges en els assentaments de Jerusalem i Cisjordània, i la retenció dels 50 milions de euros mensuals en concepte de trànsit de duanes dels productes que arriben a Palestina a través dels ports i aeroports Israelians. L’import segrestat correspon al 30% del pressupost de l’Autoritat Nacional Palestina. Es contempla a més, la retirada dels visats especials dels dirigents Palestins a qui es permet circular lliurement per Israel.
Només 14 països de 173 van votar en contra. 14 conductors circulant en direcció contrària en plena autovia. En direcció oposada a la de la majoria dels estats membres, però també en direcció oposada als nous temps, a una nova manera de entendre la política i el món.
Més enllà del vot en contra, difícilment justificable en un context real de construcció d’una pau duradora a l’orient mitjà, la contundència de les represàlies demostra fins a quin punt hi ha més en joc que una simple batalla diplomàtica. S’intueix un autèntic pànic subjacent de pèrdua de control de la situació.
L’estratègia de l’autoritat Palestina és una molt mala notícia pels canals tradicionals de la diplomàcia internacional. Portant el debat al terreny públic i esquivant els punts de control habituals en mans dels estats i els lobbys, l’Autoritat Palestina fa una jugada molt menys innocent del que pot semblar. Fa una lectura intel·ligent del nou paradigma de les comunicacions globals del segle 21, i amenaça de fer taca d’oli deixant en mala situació els canals foscos de poder que porten dècades movent els fils al marge de la democràcia dels pobles.
I Andorra en tot això? Doncs Andorra, incomprensiblement forma part dels 52 països que s’han abstingut. I dic incomprensiblement per no usar qualificatius més durs com els que he pogut llegir per les xarxes. Els nostres veïns Espanya i França, països de residència dels nostres Co-Prínceps han votat a favor de l’ingrès de Palestina com estat membre, a favor de la pau, a favor del futur, a favor de “crear les condicions adients per al diàleg entre les civilitzacions, cultures i els pobles”.
Segur que se’ns explicarà que la situació es complexa, i que en cas de dubte no hi ha res com fer l’Andorrà. No era tan complex, no ens hi jugàvem res. Només l’amor propi d’estar entre els països que es creuen els valors que promouen, o els que no entenen que els temps estan canviant, els que emparant-se en la defensa de la llibertat dels pobles es salten les lleis internacionals en guerres preventives i assassinats de criminals sense judici previ. Els que acumulen premis nobels de la pau, però es pleguen al poder del diner i els lobbys, els que s’omplen la boca de democràcia i drets humans però no dubten en recórrer a la força, el xantatge i les represàlies davant un exercici de democràcia on els pobles del món es van expressar lliurement en la darrera Conferència General de la UNESCO.
twitter @GuillemVA
Pel programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira, emès el 02 de novembre del 2011
Claretat meridiana. La demanda d'explicació del vot d'Andorra no sembla sortir de ningú més que del teu post. Ningú que ostenti representació pública ha demanat la raó per la qual Andorra es va abstenir. Aliniada però amb 51 països més que ni "chicha ni limoná".
ResponEliminaExcel·lent comentari. Res a dir.
Marisol Fuentes