15M

Deia el filòsof i premi Nobel de literatura britànic Bertrand Russell que la humanitat té una moral doble: una que predica i no practica, i l’altre que practica i no predica.

Avui és el segon aniversari de la manifestació multitudinària del 15M que va concentrar centenars de milers de persones en les principals ciutats d’Espanya, mig centenar a Andorra el 15 d’Octubre del mateix any.

Els indignats del 15M son els que practicant les regles del joc, s’han adonat que els han estafat, econòmicament i moral. Estafat pels que prediquen transparència i permetent que els destins dels pobles es decideixin fora dels parlaments, convertint la democràcia en una farsa. Pels que demanen rectitud als altres, mentre neden entre la corrupció, els tractes de favor i l’ús d’informació privilegiada. Pels que demanen sacrificis i paciència als herois anònims que tiren endavant les seves famílies en la precarietat, mentre indulten a delinqüents convictes i mengen de la mà del gran capital. Pels que fan pagar a les classes mitges i baixes el cost d’una crisi que no han provocat, mentre rescaten amb diner públic els autèntics responsables.

Retreure al moviment 15M la seva incapacitat per aportar propostes concretes, no integrar-se en un partit polític, o no tenir un missatge clar és no entendre res del que aquest representa. Acusar-los d’anti-demòcrates és pervers. No són els indignats els que posen en perill la democràcia, amb sort acabaran pesant prou per convertir-se en un problema real i aconseguir que els representants dels ciutadans recordin per qui treballen i comencin a practicar el que prediquen.

Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 15/05/2013