Avui acaben les proves de la Prova Oficial de Batxillerat per
a un centenar d’alumnes de l’escola andorrana. La POB, com el BAC francès o la
selectivitat espanyola, conforma un d’aquells tràngols inevitables de la nostra
vida, en el nostre viatge cap a la maduresa. Per a molts acaba una etapa i en
comença una nova, condicionada per la nostra capacitat de sintetitzar anys
d’aprenentatge en uns pocs dies decisius.
A Andorra tenim una gran oferta educativa, podent triar entre
els tres sistemes educatius públics malgrat les dificultats econòmiques -de
plena actualitat- per mantenir-ne els nivells de despesa.
Malgrat aquesta sort, sempre m´ha sobtat veure com per una
gran part de la societat, aquesta és simplement una etapa necessària on et
declaren apte per a circular pel món amb unes bases mínimes. Que saps comptar,
llegir i escriure vaja, i pots començar a exercir com a individu de ple dret,
en estar en disposició de guanyar un sou i assumir un cert grau d’autonomia. En
la mateixa línia, els estudis superiors només son una altra eina per augmentar
les opcions de convertir-se en una personeta de profit.
Molts obliden que formem persones i no unitats de producció.
La Democràcia i els valors humans van ser creats pels grans pensadors de la
història, molt abans de l’auge dels economistes i els tecnòcrates. Tant de bo que
aquesta nova generació sigui capaç de tornar a posar els valors humans per
sobre de l’interès individual. Que retrobi uns ideals i valors basats en la
tolerància, la igualtat i la recerca de la veritat per poder governar aquesta
modernitat líquida que ens envolta.
Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 22/05/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada