Diu la mítica cançó Time dels Pink Floyd, que el sol sempre és el mateix, des d’un punt de vista relatiu, mentre a nosaltres cada dia que passa ens acosta una mica a la mort. Què cada any sembla més curt que l’anterior i no aconseguim mai trobar el temps necessari pels nostres projectes, que acaben en no res o en mitja pàgina de gargots inacabats.
Jo tinc una llibreta plena de gargots dins del meu cap, de projectes, somnis i propòsits. Només he de trobar el temps necessari per fer que aquests encaixin en la meva vida.
No hauria de ser gran cosa trobar una mica més de temps per passar amb els meus fills, compartir amb ells estones, experiències i rialles.
Més temps per estimar i sentir-te estimat amb la parella.
Temps per tocar la guitarra.
Temps per llegir algun dels llibres que es van acumulant a la biblioteca esperant alguna treva a la vida laboral.
Temps per viatjar.
Temps per descansar, desconnectar i recuperar forces.
Temps per aprendre i informar-me del que passa al meu voltant.
Temps per tornar a posar-me en forma.
Temps per arreglar el món amb els amics al voltant d’unes cerveses.
Hauria de ser més fàcil, però no ho és. Ens movem com autòmats saltant d’obligació en compromís, consumint les nostres vides sense pensar massa en el sentit de tot plegat
Ja ho deia la Mafalda, que la vida moderna té molt de moderna i molt poc de vida. Fins i tot les pel·lícules d’animació infantils, com la recent i brillant Els Croods ens expliquen la diferència entre viure i sobreviure.
I és que per la teoria som uns cracs, però està vist que posar-ho a la pràctica ja son figues de un altre paner.
Twitter @GuillemVA
Publicat al Diari d'Andorra el 08/05/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada